Giada Centenaro, estudiant de l’Escola de Doctorat de la Universitat de Lleida (UdL) i membre del grup de recerca de Producció Forestal d’Agrotecnio-CERCA, ha realitzat un estudi al costat d’altres investigadors internacionals que posa de manifest que existeixen tres exemplars de salze nan, Salix herbacea, que tenen com a mínim 2.000 anys, podent arribar fins i tot als 7.000 anys d’antiguitat. Aquesta troballa els converteix en els exemplars més antics de salze nan dels quals es té constància. Fins i tot considerant l’estimació més conservadora, aquests arbres ja creixien al Monte Prado durant l’Imperi Romà.
L’article s’ha publicat recentment a l’American Journal of Botany i parteix de la premissa que les plantes clonals poden aconseguir grans grandàries i ser molt longeves. Les planes clonals es reprodueixen asexualment des d’una arrel, una tija o un altre òrgan i són dominants en nombrosos ecosistemes del món. Se’n diu d’aquesta manera perquè els nous individus que generen tenen exactament els mateixos gens que el seu progenitor. Recerques prèvies han determinat que en zones fredes, amb condicions climàtiques difícils, es redueix la probabilitat que les plantes es reprodueixin sexualment i augmenten les possibilitats que la reproducció asexual, com la clonal, representi una bona alternativa per a sobreviure o fins i tot colonitzar noves àrees.
En el cas de la Salix herbacea, el salze nan, cada planta clonal (o “genet”) pot tenir multitud de subunitats (o “ramets”) que no reflecteixen l’edat real de cada planta clonal. Així, calcular l’edat d’aquesta mena de plantes és un repte perquè no es poden senzillament comptar els anells d’un ramet. El mètode més habitual és el càlcul de la ràtio entre la grandària de la planta (el seu radi) i la taxa de creixement anual longitudinal. Això és possible perquè les branques del salze nan creixen majoritàriament de manera horitzontal, en totes direccions, resultant en formes arrodonides que poden arribar fins a 60 metres de diàmetre segons l’estudi de Centenaro i altres.
Aquest mètode de càlcul és una estimació indirecta i lineal, que no té en compte factors que puguin a ver interferit en el desenvolupament de la planta, com per exemple que la trenqués un animal al seu pas, li caigués una pedra o es veiés afectada per una temporada de sequera. Per això, la investigadora d’Agrotecnio explica que “espero que aquesta publicació sigui determinant i serveixi de punt d’inflexió per a millorar el mètode; considerant l’entorn, es podria afinar i conèixer amb més precisió l’edat exacta d’aquests salzes”.
L’arbre més petit del món aporta llum sobre l’adaptació al canvi climàtic
Amplia extensió d’exemplars de Salix Herbacea al Monte Prado. Fotografia de Alan Crivellaro.
Aquets petits arbres que han estat estudiats es troben al Monte Prado (2054 m), als Apenins del nord (Itàlia), però la Salix herbacea, també coneguda com l’arbre més petit del món perquè creix entre un i sis centímetres d’altura, és una espècie que es distribueix àmpliament en diverses zones de l’est d’Amèrica del Nord, nord-oest d’Àsia i a Europa, més concretament en zones àrtiques i muntanyenques com els Pirineus o els Apenins, sempre a més de 1.500 metres d’altura sobre el nivell del mar. Per tractar-se d’una planta que només creix en zones àrtiques o muntanyenques molt vulnerables al canvi climàtic, està greument amenaçada. Segons dades de 2019 de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic, en les últimes dècades la temperatura Mitjana dels Pirineus ha augmentat un 30% més que la mitjana mundial.
La península ibèrica, la itàlica i la balcànica alberguen algunes de les poblacions més meridionals de moltes plantes clonals i, entre les més fràgils, es troben les poblacions d’espècies àrtic-alpines com la Salix herbacea. La prolongada edat i l’enorme grandària dels exemplars estudiats per Giada Centenero i els seus col·legues aporta algunes Claus sobre com aquesta espècie vulnerable al canvi climàtic s’ha adaptat fins avui, però encara no s’ha resolt la incògnita sobre què passarà amb ella en un escenari climàtic més extrem.
Més informació:
- Centenaro, G., Petraglia, A., Carbognani, M., Piotti, A., Hudek, C., Büntgen, U. and Crivellaro, A. (2023) “The oldest known clones of Salix herbaceagrowing in the Northern Apennines, Italy are at least 2000 years old,” American Journal of Botany.
- Fil de Twitter resum de la publicació, per Giada Centenaro