La comissió ENVIRO (medi ambient) del Parlament europeu votarà demà una sèrie d’esmenes a la proposta legislativa del 4 de juliol de 2023, relativa als vegetals obtinguts amb determinades Noves Tècniques Genòmiques (NTG) i als aliments i pinsos derivats. La proposta legislativa que es votarà el dimecres té com a objectiu establir un marc legal per a les NTG, garantint la protecció de la salut i el medi ambient, contribuint a la sostenibilitat del sistema al mateix temps que s’augmenta la competitivitat del sector agroalimentari. La proposta forma part de les polítiques generals del Pacte Verd Europeu i estratègies com “De la Granja a la Taula”.
A diferencia dels Organismes Genèticament Modificats, que estan regulats en una directiva europea des de 2001, la mutagènesi dirigida (introduir una o diverses mutacions en zones específiques del genoma sense radiació ni química) i la cisgènesi (modificar la genètica d’una planta receptora amb un gen natural d’espècies compatibles per a l’encreuament) son dos noves tècniques genòmiques que no estan previstes en cap legislació. Aquestes noves tècniques permeten introduir canvis de manera precisa en les plantes, aconseguint cultius que es poden adaptar a la sequera o que poden sobreviure a les plagues sense pesticides.
En aquest context, part del personal investigador d’Agrotecnio-CERCA i la Universitat de Lleida s’ha sumat a 35 premis Nobel i més de 1.000 científics i científiques que signen una carta oberta als membres del Parlament Europeu per a desbloquejar l’ús de les Noves Tècniques Genòmiques (NTG) en agricultura. De fet, alguns grups de recerca d’Agrotecnio s’enfronten al repte d’investigar en un entorn legislatiu incert respecte als organismes genèticament modificats i els cultius genèticament editats mitjançant les NTG.
“En aquests temps de crisi climàtica, pèrdua de biodiversitat i renovada inseguretat alimentària, un enfocament científic i basat en evidències és essencial en tots els aspectes”, comença la carta. “Per això, els sotasignats ens dirigim a vostès i els instem que considerin atentament els avantatges d’adoptar les Noves Tècniques Genòmiques en les seves pròximes decisions parlamentàries”.
En el document es recorda la dificultat de millorar els cultius de manera tradicional perquè siguin resistents al canvi climàtic, ja que es necessita molt més temps que amb les NTG, o com aquestes tècniques podrien reduir l’ús de pesticides al mateix temps que es protegeix el rendiment agrícola. “El seu suport a les NGT no sols fomentarà la innovació, sinó que també situarà a la UE al capdavant de l’elaboració de polítiques responsables i basades en evidències científiques a tot el món”, sentència la missiva.
El suport de la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea
Durant la seva presidència del Consell de la Unió Europea en 2023, el Govern d’Espanya es va posicionar a favor de les Noves Tècniques Genòmiques (NTG), que defineix en la seva pàgina web com “una innovació que pot impulsar una agricultura més sostenible, competitiva i resilient”. A més, s’assenyalava que les NTG permeten “obtenir noves varietats vegetals de manera més ràpida i amb major precisió que les tècniques clàssiques de millora genètica”.