El 95% dels aliments que es consumeixen a nivell global procedeixen del sòl i l’aigua, segons dades de Nacions Unides. A més, els sòls són fonamentals per al benestar humà i dels ecosistemes pel seu paper en la regulació de la retenció i disponibilitat d’aigua, la seva capacitat per a resistir fenòmens climàtics extrems o perquè actuen com a embornals de carboni. Però a causa del canvi climàtic i l’activitat humana, els sòls de tot el món sofreixen erosió i degradació, la qual cosa posa en perill la biodiversitat, la salut i la fertilitat del sòl, així com la qualitat i la quantitat d’aigua disponible que depenen d’ell. Per això, des de 2014, Nacions Unitats celebra cada 5 de desembre el Dia Mundial del Sòl. Al 2023, aquesta jornada internacional se centra en la importància i la relació entre el sòl i l’aigua per a aconseguir sistemes agroalimentaris sostenibles i resilients.
A Agrotecnio s’investiga aquesta problemàtica des de fa anys. El grup d’Agronomia i Medi Ambient, liderat per l’investigador del centre i professor de la Universitat de Lleida (UdL) Carlos Cantero Martínez té diversos projectes específics. Un d’ells és el projecte SintMed finançat per l’Agència Estatal de Recerca entre setembre de 2022 i agost de 2026. Mitjançant una estratègia agronòmica de “intensificació sostenible” en cultius extensius, s’avaluen els sistemes de producció de cultius en el clima mediterrani per a fomentar el rendiment, alhora que es protegeix la qualitat de l’aire, el sòl i l’aigua. SintMed és un projecte coordinat per l’Estació Experimental d’Aula Dei (CSIC) en el qual Agrotecnio i la UdL se centren en la rotació diversificada de cultius d’hivern de regadiu i cultius de cobertura a l’estiu en combinació amb diferents sistemes de maneig de sòl. Per a aconseguir aquest model de “intensificació sostenible”, es realitzen mesures del rendiment dels cultius i l’eficiència de l’ús de l’aigua, però també de la qualitat del pol·len, l’activitat microbiana o la dinàmica de carboni i nitrogen en el sòl.
Així mateix, el grup de Física Química Mediambiental d’Agrotecnio, liderat pels catedràtics de la UdL Jaume Puy i Josep Galceran, també estudia l’estat dels sòls en el marc d’un projecte finançat pel Departament d’Acció Climàtica, Agricultura i Agenda Rural de la Generalitat i d’altres fonts. En aquest grup, s’analitza la qualitat de l’aigua i dels sòls en relació a la disponibilitat de substàncies clau (com el zinc, el fòsfor o el cobalt) i es prenen mostres (per exemple, en el riu Segre) amb l’objectiu de monitorar-ne el comportament en aigües naturals i sòls. En el congrés DGT 2023 a París, el grup va presentar contribucions sobre l’avaluació de fòsfor disponible en sòls agrícoles, mitjançant nous captadors passius. Això és rellevant per a una aplicació més racional de fertilitzants, evitant tant consums innecessaris com efectes nocius dels excessos sobre el medi ambient.
El sòl és un recurs finit i no renovable. Avui, el 33% de la terra està moderada o altament degradada a causa de l’erosió, la salinització, la compactació, l’acidificació o la contaminació dels sòls. Segons la FAO, el creixement de la població mundial suposarà un augment del 60% de la demanda d’aliments, pinsos i fibres per a 2050, malgrat que existeixen poques possibilitats d’ampliació de la superfície agrícola. Per això, el maneig sostenible dels sòls agrícoles i la producció sostenible són imprescindibles per a invertir la tendència i garantir la seguretat alimentària.