- El primer Breakfast4Inno del 2025 es dedica a l’ús d’aquesta tècnica en el sector de la viticultura
- Agrotecnio i la Universitat de Lleida investiguen el maneig de cobertes vegetals en vinyes de secà amb la cooperativa L’Olivera de Vallbona de les Monges
L’ús de cobertes vegetals en viticultura és una pràctica agrícola sostenible que aporta nombrosos beneficis a la vinya, tant a nivell edafològic com ecològic. Consisteix en sembrar o mantenir vegetació entre les fileres de ceps, ja sigui deixant créixer la vegetació natural o bé sembrant una espècie vegetal en concret, segons els objectius del viticultor.
Les cobertes vegetals tenen múltiples avantatges: eviten l’erosió i la pèrdua de sòl, milloren la disponibilitat d’aigua al cultiu, incrementen la biodiversitat i la fertilitat, redueixen la pressió causada per les males herbes, faciliten el trànsit de maquinària i permeten reduir l’excés de vigor vegetatiu del cultiu, entre altres.
Però malgrat aquests beneficis, existeixen encara molts interrogants respecte al maneig d’aquesta coberta com ara, quines espècies són les més adequades? Com i quan cal acabar la coberta? I sobretot, quin efecte pot tenir la coberta sobre el rendiment del cultiu? Totes aquestes preguntes poden tenir respostes molt diferents en funció del lloc, la climatologia, el sòl o els beneficis esperats de la coberta; i, per tant, cal recerca que doni respostes locals a aquests interrogants.
Agrotecnio i el grup de Malherbologia i Ecologia Vegetal de la Universitat de Lleida treballen des de fa anys per donar resposta a algunes d’aquestes preguntes en diferents escenaris en vinya, tant en secà com en regadiu.
En el primer esmorzar del Breakfast4Inno del 2025, s’ha compartit l’experiència obtinguda treballant amb les vinyes de secà a Vallbona de les Monges (Urgell) amb la cooperativa L’Olivera.
Com ha subratllat l’investigador de Protecció de Conreus d’Agrotecnio i coordinador del grup de Malherbologia i Ecologia Vegetal de la Universitat de Lleida, Jordi Recasens Guinjuan, “cal continuar estudiant l’efecte de les cobertes sobre el vigor i rendiment de la vinya. Els resultats de la nostra recerca ens permeten confirmar que malgrat l’adversitat climatològica dels darrers anys, el maneig de les cobertes no ha representat un handicap afegit per al cultiu, sinó al contrari, hem constatat una millora en la capacitat d’infiltració d’aigua en el sòl i, segons la campanya, fins i tot, un major vigor i rendiment”.
Recasens ha comentat que en vinyes de secà l’opció recomanada és l’establiment de cobertes en carrers alterns, disminuint l’efecte competitiu sobre el cultiu i mantenint el seus beneficis sobre el sòl.
Un dels punts més importants d’aquesta tècnica és saber quan acabar la coberta, i sempre en funció de la seva biomassa i de l’estat hídric del sòl i de la vinya.
Pau Moragas Bouyat, enginyer agrònom, enòleg i responsable de producció de L’Olivera Cooperativa de Vallbona de les Monges, ha explicat que l’ús de cobertes vegetals en les seves vinyes “respon al desig de fer viable la viticultura a la zona”. Moragas ha recordat que el cultiu és un fre natural a la propagació dels incendis i ha recalcat la importància de donar un valor afegit al producte final. En el seu cas, els vins reuneixen qualitat gastronòmica, valor saludable, treball artesà, biodiversitat, respecte i valor pel paisatge, agricultura ecològica i inclusió social.
Agrotecnio i la cooperativa L’OLivera treballen en un grup operatiu atorgat pel Departament d’Agricultura per apronfudir en l’estudi d’aquesta tècnica. Els dos ponents han coincidit en que cal continuar la recerca sobre el maneig de les cobertes vegetals en viticultura de secà per tal de cercar l’equilibri entre els beneficis aportats al sistema i el possible efecte competitiu sobre el cultiu. En aquest sentit, esdevé fonamental saber quina coberta utilitzar i quin maneig portar a terme.
