Un estudi liderat pel doctorand Jonathan Pelegrin-Valls i supervisat per Javier Álvarez, del Departament de Ciència Animal de la Universitat de Lleida (DCA-UdL) i Beatriz Serrano, del DCA-UdL i membre del grup de recerca de nutrició animal i medi ambient de Agrotecnio-CERCA, posa de manifest que la polpa de garrofa té un paper immunomodulador i antioxidant en el tracte gastrointestinal dels xais, millorant la seva salut gastrointestinal i limitant la possibilitat de sofrir determinades malalties parasitàries.
En un context de canvi climàtic en el qual la nutrició animal s’enfronta a grans desafiaments, la polpa de garrofa és una alternativa interessant a altres dietes que milloren la productivitat però que poden derivar en desordres metabòlics com l’acidosi ruminal. El garrofer (Ceratanoia siliqua L.) és un arbre autòcton de la conca mediterrània i del qual Espanya és un dels principals països productors. La polpa de la garrofa es considera una deixalla agrícola i es pot utilitzar en ramaderia com a font de tanins condensats per a la dieta dels animals remugants, ja que els tanins tenen beneficis nutricionals, de productivitat i de salut.
L’objectiu de la recerca va ser avaluar els efectes de la polpa de garrofa en la dieta, així com l’impacte de la calor sobre la salut gastrointestinal dels xais i la seva propensió a contreure malalties parasitàries com la coccidiosis. Per a això, es van realitzar tres grups de xais, als quals se’ls va assignar un dels següents tipus de dieta: sense polpa de garrofa, amb 150 grams de polpa de garrofa per quilogram de pinso i amb 300 grams per quilogram de pinso.
Els xais criats de manera intensiva són propensos a sofrir colonització per coccidis, uns paràsits que es desenvolupen en l’intestí prim i gruix i disminueixen el guany de pes dels animals, i per tant la productivitat de l’explotació. A més, l’estrès tèrmic que sofreixen els animals durant les estacions més càlides influeix, entre altres, en homeòstasi gastrointestinal, alterant el funcionament dels mecanismes fisiològics. L’estudi plantejava l’alimentació amb polpa de garrofa com una possible solució a tots dos problemes, tant per a controlar la coccidiosis com les afeccions derivades de la calor.
Al llarg de sis setmanes després d’establir tres grups de xais amb les seves tres dietes diferenciades en quantitat de polpa de garrofa, es van prendre mostres de tots els animals. El seu creixement no es va veure afectat pel tipus de dieta, però les anàlisis de femta i sang van mostrar millors paràmetres gastrointestinals d’aquells xais que van prendre polpa de garrofer.
Aquestes anàlisis van posar en relleu que no hi ha interacció entre la dieta i l’estació de l’any, en aquest aspecte: els xais en situació d’estrès tèrmic van mostrar menor taxa de creixement i pitjors paràmetres de salut gastrointestinal en general. No obstant això, la inclusió de polpa de garrofer en la dieta dels animals, ja fora en 150 o en 300 grams per quilogram de pinso, va millorar la salut gastrointestinal dels xais, encara que no contrarestés els efectes nocius de la calor.
Més informació:
Pelegrin-Valls, J., Álvarez-Rodríguez, J., Martín-Alonso, MJ., Aquilué, B., Serrano-Pérez, B. (2023) “Impact of carob (Ceratonia siliqua L.) Pulp inclusión and warm season on gastrointestinal morphological parameteres, immune-redox defences and coccidiosis in concentrate-fed light lambs”, Research in Veterinary Science, Vol. 163