- La consellera de Recerca visita per primera vegada Agrotecnio i en destaca el seu paper estratègic
- Montserrat assegura el centre ajudarà a transformar i posicionar Catalunya com una de les 50 regions més innovadores d’Europa
La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, ha visitat avui per primera vegada les instal·lacions de la Fundació Centre de Recerca en Agrotecnologia, Agrotecnio. Creat al 2012, el centre està ubicat dins el campus agroalimentari, forestal i veterinari de la Universitat de Lleida (UdL) i forma part del sistema CERCA de Centres de Recerca de Catalunya.
Montserrat s’ha reunit amb el director José Antonio Bonet per conèixer les principals línies actuals d’investigació i les perspectives de creixement per al 2025. La consellera ha ratificat el suport de la Generalitat, un recolzament que permetrà continuar amb la feina que està duent a terme: “Agrotecnio és un centre d’excel·lència internacional, que abarca una àmplia gamma de disciplines de la cadena de producció d’aliments, des de les ciències agrícoles, el medi ambient, el benestar animal, la tecnologia d’aliments o la nutrició”, ha subratllat.
L’objectiu d’Agrotecnio és desenvolupar una recerca traslacional d’alt impacte per al benefici d’un gran ventall d’agents. La investigació al centre es nodreix d’una àmplia gamma de coneixements especialitzats en ciències agronòmiques i mediambientals, ciències animals i ciències dels aliments tenint en compte el concepte de “One health” de l’OMS, un plantejament integrat i unificador per a equilibrar i optimitzar la salut de les persones, els animals i el medi ambient. A Agrotecnio hi ha 15 grups de recerca que formen part de tres grans àrees (vegetal, animal i aliments) i que pertanyen a dues universitats catalanes, la UdL i la Universitat de Barcelona (UB).
La consellera ha destacat que “la feina que es fa des d’Agrotecnio està totalment alineada amb les transformacions que volem impulsar. Des del Govern volem transformar i posicionar Catalunya com una de les 50 regions més innovadores d’Europa i la recerca que es fa des de Lleida ajudarà a conseguir aquest objectiu”.
Montserrat, que ha visitat prèviament també l’IRB Lleida, no ha tancat la porta a incrementar els pressupostos dels centres de recerca lleidatans, “demanem que l’increment de pressupost vagi lligat a una estratègia o una necessitat basada en una evidència. La feina que es fa a Lleida està dins les transformacions que volem impulsar”, ha conclòs.
Visita als laboratoris d’Agrotecnio
En el transcurs de la seva visita, Montserrat ha pogut conèixer el treball que realitzen diferents grups d’invstigació. La investigadora Teresa Capell grup de Biotecnologia Vegetal Aplicada li ha exposat com treballen per a l’edició genètica de conreus reals de panís, arròs i blat per tal de que siguin resistents a plagues, a la sequera o per a poder fer aliments i pinsos enriquits que aportin vitamines i, fins i tot, bloquegin el desenvolupament de malalties.
Posteriorment, la investigadora Romi Pena li ha presentat la recerca del grup de Millora Animal, que se centra en el desenvolupament i l’aplicació de marcadors moleculars per a la millora de la producció, la salut i el benestar dels animals, especialment del bestiar porcí. S’apliquen enfocaments genòmics, tant a nivell d’ADN com d’ARN per a identificar mutacions que puguin ajudar a millorar la precisió dels programes de cria.
La consellera de Recerca i Universitats també ha tingut espai per parlar amb un dels responsables del grup de Nutrició Animal i Medi Ambient, Gabriel de la Fuente, que li ha introduït els estudis que fan de la microbiota intestinal i l’ús de tècniques in vitro en mamífers, rumiants i espècies no rumiants. L’estudi de la microbiota en els diferents sistemes intestinals pot ajudar a entendre patologies basades en la nutrició i també aconseguir una millora en la eficiència de l’alimentació i una disminució de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
La visita ha acabat amb introducció a la taca que realitza el grup de Noves Tecnologies de processat d’aliments amb el professor Robert Soliva, que li ha explicat les tècniques que utilitzen per al processat no tèrmic d’aliments (camps elèctrics polsats, llum pulsada, plasma atmosfèric fred, ultrasons) com a manera de d’obtenir productes alimentaris segurs i nutritius sense perdre les seves característiques de frescor.