En resposta a l’increment d’esdeveniments de sequera, la Joint Research Unit de Agrotenio i del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) en col·laboració amb la Universitat de Lleida, han estudiat enfocaments innovadors per millorar la capacitat d’adaptació a la sequera dels boscos mixtos mediterranis.
La recerca, realitzada en el marc dels projectes LIFE MixForChange i ONEforest, s’ha plasmat en l’estudi “Efectes de la gestió propera a la natura sobre el creixement dels arbres i la humitat del sòl als boscos mixtos mediterranis”, publicat a la revista científica Forest Ecology and Management. Aquest treball posa en valor el potencial de la gestió forestal propera a la natura per promoure ecosistemes resilients a la sequera i a altres pertorbacions exacerbades pel canvi climàtic.
Actualment, una característica habitual dels boscos Mediterranis és una alta densitat d’arbres, a causa d’una manca de gestió des de fa dècades. Això comporta una elevada competència per l’aigua i la llum, i una pèrdua de vitalitat dels arbres. El treball examina com diferents actuacions silvícoles properes a la natura afecten el creixement dels arbres i la humitat del sòl.
“Implantar una gestió forestal naturalística en boscos mediterranis té el potencial de produir arbres més vigorosos i tolerants a la sequera, sobretot durant els primers anys posteriors a les actuacions i, alhora, generar un increment futur de la fusta d’alt valor. Tanmateix, aquesta estratègia comporta un major esforç i coneixement més profund de l’ecosistema forestal, com en la selecció d’arbres d’alt interès, per obtenir bons resultats”, explica Eduardo Collado, autor principal de l’article i investigador del CTFC.
Per a l’estudi, els investigadors van treballar en 18 parcel·les forestals a Catalunya (Montnegre-Corredor, Montseny, Bellmunt-Collsacabra i Ripollès), que representen una varietat d’intensitats de competició i diversos tipus de boscos, dominats per alzines, castanyers, pins i roures. Les parcel·les estudiades es van dividir en nou parelles, on unes servien de control, i es deixaven evolucionar sense actuar-hi, mentre en altres s’hi duia a terme actuacions de gestió forestal naturalística.
Les actuacions forestals realitzades van incloure tant aclarides de baixa intensitat per afavorir els arbres amb més valor econòmic o ecològic; com estassades selectives de sotabosc per evitar la continuïtat vertical de combustible i així reduir la vulnerabilitat estructural a grans incendis forestals. Aquest tipus d’actuacions requereixen intervencions freqüents per assegurar que tant el sotabosc com els arbres es mantenen en les condicions necessàries per aconseguir els objectius marcats (en aquest cas, conservació de la biodiversitat i productivitat de fusta d’alt valor).
Un cop fetes les intervencions, es varen mesurar múltiples variables de la dinàmica del bosc, com ara el creixement anual i el contingut d’aigua del sòl. Els resultats mostren que els tractaments implementats redueixen la competència per l’aigua, la llum i els nutrients, contribuint així al creixement dels arbres, i a augmentar el contingut d’aigua al sòl.
Comparant les parcel·les gestionades amb les de control, els tractaments van mostrar un augment mitjà d’aproximadament un 10% en el contingut d’aigua en el sòl, per als rodals dominats per alzines, castanyers, pins i roures. Aquesta millora va ser especialment destacada durant la primavera, temporada de creixement més intens de la vegetació.
Els resultats indiquen que les pràctiques de gestió forestal properes a la natura poden reduir eficaçment la vulnerabilitat a la sequera augmentant la vitalitat dels arbres i preservant la humitat del sòl, almenys a curt termini (tres anys). Aquest nou enfocament silvícola pot ajudar als propietaris forestals a generar en el futur productes forestals de més alt valor i per tant incrementar la rendibilitat de la forest. Les troballes proporcionen informació valuosa sobre els enfocaments de gestió forestal sostenible i són una gran promesa per fomentar boscos més multifuncionals i ben adaptats a les regions mediterrànies.