Durant segles, l’activitat humana ha impulsat, intencionadament o no, la propagació d’espècies vegetals a zones molt allunyades del seu hàbitat nadiu. De mitjana, al voltant del 10% de les espècies al·lòctones de tot el món es converteixen en invasores, provocant sovint grans conseqüències ecològiques i econòmiques a les regions afectades.
Per primera vegada, un equip mundial d’investigadors dirigit per l’ETH Zurich i en què participa Sergio de Miguel, investigador de la Unitat de Recerca Conjunta del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i Agrotecnio (CTFC-Agrotenio-CERCA), i la Universitat de Lleida, ha explorat quines regions de la Terra són més vulnerables a les invasions d’arbres no autòctons. L’estudi, publicat a la revista Nature, combina factors humans i ecològics per avaluar els factors que impulsen l’aparició i la gravetat de les invasions d’arbres a tot el planeta.
Els factors ecològics determinen la gravetat
L’estudi revela que la proximitat a l’activitat humana -especialment els ports marítims- emergeix com a factor dominant que impulsa la probabilitat d’invasió. Els ports manegen tones de mercaderies, incloses plantes i llavors, procedents de tots els racons del planeta. La pressió colonitzadora exercida pel material vegetal és, per tant, molt alta en aquestes regions de gran activitat humana. Com més a prop estigui un bosc d’un port, més gran serà el risc d’invasió.
Tot i això, hi ha factors ecològics que determinen la gravetat de la invasió. El més important és que la biodiversitat autòctona ajuda a esmorteir la intensitat d’aquestes invasions. En boscos mixtos, quan la majoria dels nínxols disponibles estan ocupats per espècies autòctones, resulta més difícil que les espècies arbòries no autòctones s’estenguin i proliferin.
L’estratègia ecològica de les espècies invasores també és rellevant per determinar quins tipus d’arbres poden envair les diferents regions. Els investigadors van descobrir que en regions amb condicions extremes de fred o sequedat, les espècies arbòries al·lòctones han de ser funcionalment similars a les autòctones per sobreviure en aquests entorns hostils. No obstant això, en llocs amb condicions moderades, els arbres al·lòctons han de ser funcionalment diferents de les espècies autòctones per sobreviure. En diferenciar-se funcionalment, les espècies al·lòctones eviten la intensa competència amb els arbres autòctons per recursos valuosos com ara l’espai, la llum, els nutrients o l’aigua.
La biodiversitat autòctona, la millor defensa
En general, l’estudi subratlla la importància de la diversitat d’arbres autòctons per ajudar a limitar la gravetat d’aquestes invasions. “Els resultats de la investigació tenen una importància directa per a la gestió dels ecosistemes en la lluita contra la pèrdua de biodiversitat a tot el món. Augmentant la biodiversitat, podem tenir cert marge per limitar la gravetat i l’abast de les invasions d’espècies arbòries no autòctones a tot el món”, explica de Miguel.
De fet, els resultats són significatius per als esforços de conservació de la biodiversitat a tot el món. Un dels objectius clau del marc mundial de biodiversitat adoptat a la COP 15 de Montreal el 2022 és evitar l’establiment i la propagació d’espècies potencialment invasores. Aquesta anàlisi global de les espècies arbòries no natives pretén contribuir a les conclusions de la Plataforma Intergovernamental Cientifico-normativa sobre Diversitat Biològica i Serveis dels Ecosistemes (IPBES), que s’espera que destaqui l’impacte substancial de les espècies invasores en la pèrdua de biodiversitat en el proper informe de situació.
Els autors emfatitzen que aquest coneixement global de la distribució dels arbres no autòctons pot ajudar els països a prioritzar la presa de decisions en els esforços per aturar i invertir la pèrdua de biodiversitat.
Text: Comunicació CTFC / Comunicació Agrotecnio