El grup de recerca de protecció de cultius d’Agrotecnio-UdL lidera la xarxa temàtica “PalmerNET”, formada per quatre universitats i quatre centres de recerca per a lluitar contra una espècie invasora de mala herba, el Amaranthus palmeri, que infesta cents d’hectàrees de camps de panís de Lleida, Osca i Extremadura. PalmerNET promourà la col·laboració i recerca entre grups per a controlar l’expansió de l’espècie i evitar que proliferi en nous territoris..
Se sospita que aquesta planta ha arribat a la península procedent de les importacions de gra i farina per a pinsos. Originària d’Amèrica, el Amaranthus palmeri creix allà com mala herba en camps de panís, soia i cotó. Al territori estatal, de moment, s’ha identificat sobretot als camps de panís, que són molt proclius a l’entrada d’espècies vegetals exòtiques.
El 2007 es van detectar a Lleida els primers exemplars de Amaranthus palmeri, fora de les zones de cultiu. Avui en dia s’estén a camps de panís de Lleida, Osca i Extremadura, per als quals suposa una greu amenaça, perquè aquesta planta competeix amb els recursos dels cultius i disminueix la seva producció. El Servei de Sanitat Vegetal de la Generalitat de Catalunya estima que la xifra d’hectàrees de cultiu afectades al seu territori ascendia a més de 700 en 2019, una quantitat que no ha deixat de créixer. Les Conselleries d’Agricultura de Catalunya i Aragó -i més recentment també d’Extremadura- treballen ja amb algunes mesures i recomanacions per al seu control, tot i que encara no existeixen protocols unificats.
Sota la direcció del investigador Joel Torra, la Fundació Centre Centre de Recerca en Agrotecnologia (Agrotecnio) i la Universitat de Lleida (UdL) han posat en marxa PalmerNET, una xarxa finançada pel Ministeri de Ciència i Innovació del Govern d’Espanya que acaba de ser programada i que comptarà amb un pressupost de 18.000€. Durant els pròxims dos anys, PalmetNET analitzarà el problema per a buscar solucions i impulsar la contenció d’aquesta mala herba.
Formada per quatre centres de recerca i quatre universitats de sis territoris, la xarxa promourà la cooperació per a tenir una visió global del problema i definir un protocol d’actuació. Un dels seus objectius principals és prevenir que l’espècie invasora s’expandeixi a aquells territoris que encara no han estat afectats, com Castella i Lleó, la comunitat autònoma espanyola amb major superfície conreada de panís.
Els vuit grups de recerca que componen la Xarxa Temàtica Palmet NET pertanyen a la Universitat de Lleida (UdL), la Universidad Pública de Navarra (UPNA), la Universidad de Vigo (UdV), la Universitat Politècnica de València (UPV), la Fundació Centre de Recerca en Agrotecnologia (Agrotecnio), el Centro de Investigación y Tecnología Agraria de Aragón (CITA), el Instituto Nacional de Investigaciones Agrarias (INIA-CSIC) i el Centro de Investigaciones Científicas y Tecnológicas de Extremadura (CICYTEX).
PalmerNET respon a una necessitat del sector agrícola que mai abans ha estat abordada, perquè no existeixen estudis previs a Europa que permetin esclarir el flux d’entrada de l’espècie i les possibles vies d’introducció.
Què fa especial a l’Amaranthus palmeri?
L’Amaranthus palmeri és una espècie amb una capacitat per a créixer i desenvolupar-se amb major eficiència que altres plantes, especialment amb temperatures elevades i gran lluminositat. Pot arribar a superar els dos metros d’alçada i cada planta pot produir més de 600.000 llavors, una xifra que molt poques plantes del món superen. El seu ritme de creixement pot ser de fins a un centímetre al dia. A més, és capaç de desenvolupar resistència als herbicides.