Millorar genèticament els arbres i realitzar una transició cap a boscos d’espècies mixtes poden ser mesures claus per desenvolupar una silvicultura climàticament intel·ligent que contribueixi a mitigar l’escalfament global. Així ho afirma una recerca de la Universitat de Lleida (UdL), el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), Agrotecnio i l’European Forest Institute (EFI) que s’ha publicat a la revista Forest Ecology and Management.
Després d’analitzar la gestió forestal a l’Estat espanyol durant els darrers 150 anys, l’equip investigador apunta que caldria adaptar alguns aspectes analitzats com els tipus de tallades de regeneració, els torns aplicats o la diversitat de les espècies arbòries per augmentar la multifuncionalitat dels boscos i els serveis que ofereixen, com la fixació de carboni o l’abastament d’aigua.
Els autors de la recerca han documentat i analitzat l’evolució de les pràctiques de gestió forestal des de la dècada dels anys 40 del segle XX, quan es van intensificar tant la reforestació d’àrees boscoses com la forestació, és a dir, la conversió de terres agrícoles abandonades en zones arbrades. Han utilitzat 11 indicadors, com ara el tipus de regeneració, l’aplicació de pesticides i herbicides químics, la fertilització o la retirada de fusta.
Els resultats mostren que algunes decisions han evolucionat cap a la promoció de la multifuncionalitat, com ara el cultiu del sòl; mentre altres han derivat cap a un tipus de silvicultura més intensiva per maximitzar la producció. En aquest sentit, “l’estudi mostra que els boscos de la regió atlàntica es gestionen d’una manera més centrada en la producció, en contraposició a la regió mediterrània, més centrada en la protecció”, destaca l’autor principal, Enric Vadell.
“Entendre com s’han gestionat i s’estan gestionant els boscos és essencial per conèixer com s’han configurat els paisatges forestals actuals i com es podria millorar la gestió per atendre millor totes les necessitats de la societat davant el canvi global”, destaca el professor de ciència forestal de la UdL i investigador de la unitat mixta de recerca CTFC – Agrotecnio, Sergio de Miguel.
El professor de Silvicultura de la UdL, Jesús Pemán, afegeix que els resultats de l’estudi “són una eina per avaluar pràctiques que ens acostin a una gestió climàticament intel·ligent per adaptar els boscos a l’augment de temperatures”. En aquest sentit, la recerca proposa centrar la millora genètica més enllà de les espècies arbòries més productives, en aquelles capaces d’adaptar-se a les condicions cada cop més àrides de la regió mediterrània. També planteja considerar espècies o procedències que poden prosperar millor en condicions climàtiques futures.
Per la seua banda, l’investigador de l’EFI, Pieter Johannes Verkerk, assenyala que els resultats assolits “permetran als científics comparar de manera objectiva la nostra gestió amb la resta de països europeus”. Mentre, la investigadora de la unitat mixta de recerca CTFC – Agrotecnio, Maitane Erdozain, subratlla que “poder descriure i debatre les tendències permetrà anticipar cap on es dirigeix la gestió forestal així com quines decisions de gestió caldria reconsiderar d’acord amb els objectius nacionals de política forestal”.
Text: Comunicació CTFC / Premsa UdL
Imatge: Bosc mediterrani, Mario Beltran – CTFC