•  Investigadors d’Agrotecnio i la Universitat de Lleida han estudiat de manera pionera a Espanya la presència de papallones al voltant dels cultius de panís transgènic del nord-est peninsular
  •  Les espècies Pieris napi i Polyommatus icarus són bones indicadores per a detectar els efectes mediambientals del panís Bt, segons aquest treball

El seguiment de les papallones en l’agroecosistema és una bona eina per detectar l’impacte ambiental dels cultius de panís transgènic Bt. Així ho afirmen els investigadors de la Fundació Centre de Recerca en Agrotecnologia (Agrotecnio) i la Universitat de Lleida (UdL) en un article científic publicat recentment a la revista Ecological Indicators. Els autors han analitzat per primera vegada a Espanya la presència de 41 espècies de papallones i les seves larves en tres regions del nord-est del país amb la finalitat d’identificar les més adequades per a monitorar els possibles efectes ambientals del cultiu de panís modificat genèticament, resultant les espècies Pieris napi (blanqueta perfumada) i Polyommatus icarus (blaveta comuna) les més indicades per a complir aquesta funció.

La vigilància general dels conreus transgènics és obligatòria a Europa, ja que aquests cultius podrien tenir efectes negatius sobre l’agroecosistema. Particularment, el panís Bt produeix substàncies insecticides que afecten les papallones i que poden provocar la pèrdua de biodiversitat d’aquests organismes. Tanmateix, aquests efectes es manifestarien després d’un cultiu generalitzat o a llarg termini i els mitjans de vigilància emprats actualment compten amb una baixa capacitat de detecció. Per això, els investigadors han dissenyat un nou sistema mitjançant l’observació de les poblacions de papallones, ja que aquests lepidòpters són considerats bons indicadors per la seva sensibilitat als canvis ambientals, així com per la seva susceptibilitat i exposició a les toxines presents en el pol·len de panís transgènic Bt. “Hem triat tres regions productores de panís diferenciades: Bujaraloz, les planes agrícoles de Lleida, i La Seu; així hem pogut tenir en compte els factors diferencials entre elles com el clima, les pràctiques culturals o el paisatge”, expressa Ramon Albajes, investigador principal del grup de recerca en Control Integrat de Plagues, catedràtic d’Entomologia de la UdL i coordinador de l’article.

Article_Agrotecnio_Papallones_BT

L’equip va dur a terme mostratges durant dues temporades de cultiu consecutives per identificar quines papallones adultes són comunes al voltant dels camps de panís, a més de les seves larves i les seves plantes nutrícies. Finalment, van identificar 41 espècies de papallones, incloses tres espècies protegides, de les quals la majoria estaven exposades als efectes del panís transgènic. “Un dels resultats a destacar en aquest estudi és que la llista de papallones més adients per realitzar un seguiment dels impactes del panís Bt depèn fortament de la regió considerada, això vol dir que s’haurien de seleccionar diferents espècies indicadores segons la zona o zones on s’hagi de fer el seguiment”, afirma Marina Lee, investigadora d’Agrotecnio i la UdL i autora principal de l’article.

Malgrat aquestes diferències, l’anàlisi de les mostres obtingudes ha permès concloure que les espècies Pieris napi i Polyommatus icarus, així com la utilització d’agrupacions de papallones, són bons indicadors per a seguir els possibles impactes ambientals del panís Bt. El descens de la població d’aquestes papallones i les seves larves, es plantejaria així com una dada fiable per detectar els efectes adversos d’aquestes plantacions.

Els autors de l’estudi asseguren que aquest sistema podria ser aplicable per al seguiment d’altres impactes ambientals derivats del cultiu de panís o d’altres cultius mediterranis, ja que molts països de la Unió Europea compten amb xarxes de seguiment de papallones, com ara el Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS) a Catalunya, el Programa de Seguiment dels Ropalòcers al País Basc i l’Associació Zerynthia a la resta de l’Estat. “Les dades generades per aquestes xarxes de seguiment de papallones ajudarien a complir amb les recomanacions de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), que anima a la integració de la vigilància general dels transgènics en un sistema ampli de seguiment mediambiental que en 2021 encara no s’ha implementat”, finalitza Lee.

Més informació: Article Sampling and selection of butterfly indicators for general surveillance of genetically modified maize in north-east Spain