Realitzar un tall d’hivern als camps d’alfals (Medicago sativa) redueix més del 50% les poblacions primaverals de cuca verda (Hypera postica Gyllenhal), davant la qual els insecticides són poc eficaços. Així ho assenyala una recerca del grup de Protecció de Cultius d’Agrotecnio i la Universitat de Lleida (UdL), juntament amb el Centre d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària d’Aragó (CITA), publicada a la revista Crop Protection. L’estudi, realitzat a 42 camps de la conca de l’Ebre, suggereix que aquesta pràctica durant la parada vegetativa hivernal és útil i proposen incorporar-la als programes de gestió integrada de plagues per a aquesta herbàcia que ocupa unes 20.000 hectàrees a les comarques de Ponent.
Els resultats assenyalen que utilitzant una segadora convencional de disc es pot reduir més del 50% el nombre de larves a la primavera. L’efectivitat d’aquest mètode augmenta encara més utilitzant una anivelladora làser, com han comprovat a la zona de Saragossa. L’estudi també ha demostrat que la sega hivernal afavoreix l’acció dels principals enemics naturals de la cuca verda: els parasitoides del gènere Bathyplectes sp: Bathyplectes anura (Thomson) i Bathyplectes curculionis (Thomson).
“Els resultats mostren que la gestió del tall d’hivern té potencial com a component d’un programa contra la cuca verda de l’alfals a Espanya i es pot considerar una estratègia per millorar el control biològic de conservació”, destaca el catedràtic d’Entomologia de la UdL, Xavier Pons. Tenint en compte que l’estudi s’ha fet a la principal zona de cultiu de l’Estat, “suposem que l’aplicabilitat dels nostres resultats es podria estendre a altres condicions de cultiu d’alfals de la península i potencialment a altres regions europees”, afegeix.
Text: Premsa UdL