El paper i la presència de la dona en l’agricultura és cada vegada més destacat. Els reptes globals, com és el cinquè Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides (ONU) que persegueix la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones i les nenes, mostren la importància de comptar amb referents femenins en tots els àmbits. Així mateix, el pes de la innovació i l’agricultura en aquests propis ODS, ens han fet preguntar: tenim referents científiques en les ciències agroalimentàries? On són? La veritat és que sí, i en Agrotecnio amb motiu de l’11 de febrer, Dia Internacional de la Nena i la Dona a la Ciència, volem donar visibilitat a algunes de les investigadores més brillants en els àmbits de l’agricultura, ramaderia i tecnologia dels aliments.
Però, abans del reconeixement, convé fer un repàs de les dades actuals sobre la presència de dones en la ciència. Segons la Unió Europea, la proporció de llicenciades en àmbits STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques) és del 36%. A escala nacional hi trobem l’informe Científicas en cifras 2021 del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats d’Espanya, que indica que la bretxa de gènere encara està present. No obstant això, aquesta ha experimentat algunes millores, ja que la presència d’investigadores al llarg dels últims anys ha augmentat fins al 41%, per sobre la mitjana europea del 34%.
A les universitats de parla catalana, un estudi de la Xarxa Vives calcula que només el 20% dels catedràtics són dones, i que a les branques d’Enginyeria i Arquitectura, la presència femenina de professorat investigador en formació és del 30%. Quant als centres de recerca CERCA, el 26% dels càrrecs directius els ocupen dones. Concretament a Agrotecnio, el percentatge total de dones que fan recerca és del 45%.
Mary Wortley Montagu. Font: https://mujeresconciencia.com/2018/10/30/mary-wortley-montagu-y-la-inoculacion-de-viruela/
L’efemèride de l’11 de febrer serveix per a donar veu a aquestes desigualtats, però també per a reconèixer el paper que investigadores d’ahir i avui han aconseguit marcar en la història. Existeixen exemples reconeguts, com el de Mary Wortley Montagu, que a principis del segle XVIII va introduir la variolació per generar immunitat, abans que Edward Jenner descobrís la vacuna contra la verola. I també el de la coneguda asturiana Margarita Salas, una de les dones científiques més importants del segle XX que va contribuir al desenvolupament de la biologia molecular. Salas va patentar el mètode de l’ADN polimerasa, empleat en múltiples àmbits, i va ser la primera espanyola a formar part de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units.
En el cas de les ciències agroalimentàries, un món que ha estat fins al moment majoritàriament masculí, hi ha diversitat de referents femenines que han aconseguit i continuen aconseguint importants avanços no sols per a la ciència, sinó per al seu entorn. A continuació, et donem a conèixer alguns dels seus noms.
Ciències agrícoles
En el terreny de l’agricultura hi ha l’estatunidenca Barbara McClintock. Va trencar amb els esquemes –que tenia establerts la ciència del segle XX sobre la genètica- descobrint uns fragments d’ADN que eren capaços de replicar-se (“gens saltadors”) i canviar la seva posició al genoma. Aquest esdeveniment va provocar tal revolució en aquella època que a 81 anys, McClintock aconseguia ser la primera dona guardonada amb un Premi Nobel de Medicina i Fisiologia (1983) en solitari pel seu descobriment prematur.
Barbara McClintock. Font: https://mujeresconciencia.com/2014/06/30/barbara-mcclintock-y-la-libertad-de-pensamiento/
Segenet Kelemu, fitopatòloga etíop, també entra dins d’aquest corall sent la directora del Centre Internacional de Fisiologia i Patologia dels Insectes (ICIPE) de Nairobi, coneguda per la seva recerca en les particularitats proteiques dels insectes traslladades a la dieta humana. Ha contribuït en la difusió de la tecnologia ‘push-pull’ a Àfrica com una manera de controlar les plagues i males herbes en cultius sense utilitzar químics.
Segenet Kelemu. Font: http://lacienciaenfemenino.blogspot.com/2014/03/premios-unesco-loreal-2014.html
Cal fer una altra vegada menció a la destacada Margarita Salas, professora vinculada ad honorem del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la qual va desenvolupar el seu treball al Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa de Madrid (CSIC-UAM). El seu descobriment de l’ADN polimerasa va ajudar a àrees científiques com la Biotecnologia Vegetal.
Margarita Salas. Font: https://mujeresconciencia.com/2018/02/20/margarita-salas-pasion-la-biologia-molecular/
Ciències animals
En el terreny de les ciències animals, hi ha noms rellevants com el de l’Alison L. Van Eenennaam, reconeguda genetista que actualment aplica l’ús sinergètic de biotecnologies, la selecció genòmica i tecnologies de reproducció assistida en programes de cria d’animals de producció al Departament de Ciència Animal de la Universitat de California. L’objectiu de Van Eenennaam al laboratori és introduir la modificació genètica i la biotecnologia dins dels sistemes de producció ramadera, especialment en la producció bovina. Un dels projectes col·laboradors en què es troba immersa en el seu departament a Davis és la producció de ramat lleter sense banyes. La investigadora també és autora del blog BioBeef on trasllada i dona a conèixer la seva tasca en la modificació genètica. Cal destacar, la seva gran feina reconeguda amb el Premi Borlaug CAST de Comunicació 2014 del Consell de Ciència i Tecnologia Agrícola com a capdavantera en la divulgació científica tant al públic com als responsables polítics.
Alison Van Eenennaam. Font: https://animalscience.ucdavis.edu/people/faculty/alison-van-eenennaam
En la mateixa branca de les ciències animals també hi apareix Temple Grandin, professora de comportament animal en la Universitat de Colorado i una gran defensora del benestar animal i de les persones amb espectre autista, ja que ho viu a pròpia pell. Aquesta característica li ha permès aprofundir en l’etologia i la neuropsicologia. Grandin ha contribuït al benestar animal a la ramaderia reformant escorxadors i ranxos als Estats Units per defensar unes condicions de vida dignes i una mort menys dolorosa. El seu objectiu és aconseguir una indústria ramadera més eficient i rendible.
Temple Grandin. Font: https://agsci.colostate.edu/temple-grandin/
També trobem Susan J. Lamont, experta en inmunogenètica aviària en el Departament de Ciència Animal de la Universitat Estatal d’Iowa. Lamont compta amb una extensa carrera científica de més de tres dècades dedicada a dilucidar el control genètic molecular de trets biològics complexos com la resistència als efectes negatius de l’estrès tèrmic, la resistència a les malalties, la resposta immunitària i els trets de producció. Ha estat Directora del Programa del Consorci de Recerca Avícola del Mitjà Oest, i Directora Adjunta de l’Estació Experimental d’Agricultura i Economia Domèstica d‘Iowa, a més de tenir amb més 160 articles publicats revisats per parells.
Susan J. Lamont. Font: https://www.bcb.iastate.edu/people/susan-lamont
Ciències alimentàries
I finalment, en l’àrea de la ciència dels aliments apareix Muriel Wheldale, bioquímica britànica que va innovar en els camps de la genètica i la bioquímica de les plantes. Ella va experimentar amb l’herència del color de les flors i paral·lelament analitzava la base química corresponent a aquelles coloracions. Els seus nombrosos experiments van aconseguir vincular l’herència dels factors genètics amb la producció d’uns pigments concrets, les antocianines.
Muriel Wheldade. Font: https://mujeresconciencia.com/2018/07/17/muriel-wheldale-cientifica-decisiva-en-el-encuentro-entre-la-genetica-y-la-bioquimica/
Dins d’aquest camp també destaquem la química, bioquímica, fisiòloga i nutricionista, Elsie Widdowson, que va estudiar la composició química del cos humà i la incidència de la dieta infantil en el creixement, per fer front a la desnutrició provocada per la Segona Guerra Mundial. Widdowson va ser una de les primeres dones a graduar-se en l’Imperial College de Londres (a l’any 1928), i una de les poques que va entrar en la Royal Society.
Elsie Widdowson. Font: https://valentinaproject.wordpress.com/2014/02/10/elsie-widdowson-dietician-in-the-second-world-war/
Pel que fa a la seguretat alimentària, Fermina Orduña va ser la primera dona que va patentar un invent a Espanya. Ella va dissenyar un vehicle capaç de transportar el ramat lleter en condicions higièniques adequades i el qual va ser un gran avanç de l’època. Aquest invent pretenia minimitzar el temps que transcorria des que la vaca treia la llet fins a la venda d’aquesta, això significava guanyar higiene i salut en el procés.
Retrat de Fermina Orduña (imatge d’Eulogia Merle). Font: https://mujeresconciencia.com/2018/09/14/fermina-orduna-la-primera-espanola-en-registrar-una-patente/
Com s’ha demostrat, hi ha un gran corall d’eminències científiques reconegudes a escala internacional i en els diferents sectors d’investigació.
Científiques actuals a Lleida
A més de la història, amb motiu de l’11 de febrer existeixen nombrosos rànquings on se situa a les investigadores en l’actualitat. Concretament a la Universitat de Lleida, trobem el rànquing de les millors investigadores científiques residents a Espanya publicat pel Grup per la Difusió de l’Índex H (Grup DIH) on apareixen figures destacades com Olga Martín Belloso, catedràtica de TECAL i investigadora principal del grup de Noves Tecnologies de Processament d’Aliments d’Agrotecnio. L’acompanyen Maria Paz Romero, investigadora principal del grup de Compostos Bioactius d’Aliments d’Agrotecnio i doctora en ciència i tecnologia dels aliments a la Universitat de Lleida; i Roxana Savin, investigadora sènior del grup d’investigació de Fisiologia de Cultius d’Agrotecnio. De l’Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) hi apareixen les científiques Conxita Royo i Dolors Villegas Tort. En aquesta llista destaquen Luisa Cabeza, investigadora de l’àmbit de l’energia de la Universitat de Lleida; i Loreta Medina, de l’àrea de les neurociències de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida).
Esdeveniments divulgatius de l’11 Febrer
Existeixen iniciatives com #100tífiques, un esdeveniment organitzat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) per a tota Catalunya amb l’objectiu de trencar mites que habiten el món científic, on participen cada any investigadores d’Agrotecnio. Concretament en aquesta edició de 2022 participen les investigadores Marina Laplana, del grup de Millora Animal amb una xerrada a l’escola Magraners de la ciutat de Lleida; i Bàrbara Baraibar, del grup de Protecció de Cultius, amb una ponència a l’escola Enric Grau Fontseré de Flix.
Marina Laplana
Bàrbara Baraibar
Per últim, altres esdeveniments com Inspiring Girls o Technovation Girls Catalunya, són interessants per propulsar i donar a conèixer que les dones també ocupen un espai en la ciència. L’objectiu d’aquestes iniciatives és incrementar l’ambició professional de les nenes, així com les seves expectatives laborals, sobretot en els sectors menys feminitzats.
Com hem vist, aquest Dia Internacional de les Dones i les Nenes a la Ciència tracta de retallar distàncies entre les investigadores i la societat i apropar la recerca en femení a tots i totes. Solament així es pot dibuixar un gran ventall de possibilitats en el món laboral i acabar amb els estereotips de gènere. I com bé deia la científica Marie Sklodowska-Curie, tota una referent per a les científiques del món: ‘Sigues menys curiós sobre les persones i més curiós sobre les idees’.
Text: Comunicació Agrotecnio (Sofía Sánchez i Marta Argilés)