Nieves Escalera, doctoranda de la Universitat de Lleida al grup de Nutrició Animal i Medi Ambient d’Agrotecnio, obté el primer premi per la comunicació d’un estudi sobre nutrició materna i salut metabòlica en bestiar boví. El segon premi ha recaigut en una comunicació liderada pel grup de Maneig i Reproducció Animal d’Agrotecnio en col·laboració amb l’IFAPA.
Dos grups de recerca d’Agrotecnio i la Universitat de Lleida han estat premiats per les seves comunicacions científiques al XXVIII Congrés Internacional de Medicina Bovina, organitzat per l’Associació Nacional d’Especialistes en Medicina Bovina (ANEMBE), celebrat del 20 al 22 de maig a Valladolid. Les premiades són Nieves Escalera, doctoranda de la Universitat de Lleida i membre del grup de Nutrició Animal i Medi Ambient d’Agrotecnio, i Inmaculada Cuevas, de l’Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera d’Andalusia (IFAPA), per la seva comunicació basada en un treball liderat pel grup de Maneig i Reproducció Animal d’Agrotecnio.
Escalera ha obtingut el primer premi pel seu estudi “La subnutrició i la suplementació amb hidroxitirosol al final de la gestació de vaques de carn afecten el perfil d’àcids grassos de la descendència”. El treball, presentat per Javier Álvarez de l’Escola Politècnica Superior de Huesca i amb la participació de la investigadora d’Agrotecnio i la UdL Beatriz Serrano, analitza com l’alimentació materna durant l’últim terç de gestació influeix en el metabolisme lipídic i en la composició d’àcids grassos de la descendència en bestiar boví de carn. Així mateix, avalua el possible efecte beneficiós de la suplementació amb hidroxitirosol, un compost fenòlic derivat de l’olivera, davant les alteracions associades a la subnutrició materna.
Els resultats mostren que la subnutrició durant la gestació modifica el perfil lipídic de la descendència a l’any de vida, mentre que la suplementació amb hidroxitirosol pot modular parcialment aquests efectes.
Aquest estudi constitueix l’últim capítol de la tesi doctoral de Nieves Escalera, actualment en fase de finalització, i s’emmarca en el projecte FETALNUT, coordinat per les investigadores Albina Sanz (CITA Aragó) i Beatriz Serrano (Agrotecnio–UdL). FETALNUT està finançat per l’Agència Estatal de Recerca (AEI) del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, dins de les convocatòries de projectes coordinats “Generació de Coneixement” i “Reptes de Recerca” (2021–2024).
El segon premi a la millor comunicació científica ha estat per a l’estudi “Administració estratègica de gonadotropina coriònica humana (hCG) en vaques lleteres d’alta producció sotmeses a estrès tèrmic per millorar la fertilitat a la primera inseminació postpart”, presentat per la investigadora Inmaculada Cuevas (IFAPA). Aquest treball ha estat liderat per l’investigador Eber Rojas i ha comptat amb la participació d’Iris Cuchí, ambdós vinculats a la Universitat de Lleida i Agrotecnio.
L’estudi aborda la baixa fertilitat en vaques lleteres d’alta producció, un problema que afecta la rendibilitat de les explotacions i que sovint s’associa a concentracions subòptimes de progesterona després de l’ovulació. Aquesta hormona és essencial per a l’establiment i el manteniment de la gestació en mamífers. La progesterona és secretada pel cos luti, una estructura que apareix a l’ovari després de l’ovulació. L’administració de gonadotropina coriònica humana (hCG), una hormona produïda per la dona durant els primers mesos de gestació, pot augmentar els nivells de progesterona incrementant la mida del cos luti o induint la formació d’un cos luti accessori.
L’estudi va incloure 522 vaques Holstein procedents de cinc explotacions espanyoles sotmeses a estrès tèrmic durant l’estiu. Els resultats van mostrar que l’administració estratègica d’hCG va augmentar la mida total del teixit luti i va afavorir la formació de cossos lutis accessoris, fet que indica una major capacitat de producció de progesterona. Aquest efecte es va traduir en una millora significativa de la fertilitat: el percentatge de gestacions després de la primera inseminació artificial va augmentar un 11% en les vaques tractades. La millora es va observar tant en animals joves com en animals de més edat quan el tractament es va aplicar en el moment més adequat per a cada grup (dia 2 després de la primera inseminació en vaques amb tres o més lactacions i dia 5 després de la primera inseminació en aquelles amb menys de tres lactacions). Aquests resultats suggereixen que l’ús estratègic de l’hCG pot esdevenir una eina eficaç per millorar l’eficiència reproductiva de les vaques lleteres durant períodes d’estrès per calor.