Agrotecnio, la Universitat de Lleida, l’IRTA i Llet Nostra presenten al Breakfast4Inno un estudi que avalua la viabilitat d’aquest recurs làctic
La llet de transició és especialment rica en proteïnes, greixos, vitamines, minerals i compostos bioactius, però actualment se’n desaprofita una gran part
La llet de transició és la llet produïda per la vaca entre el calostre i la llet madura. Es considera llet de transició aquella que s’obté entre la segona i la vuitena munyida després del part. Es tracta d’un recurs amb un elevat potencial nutricional que, actualment, s’aprofita de manera molt limitada a la majoria de granges, ja que sovint es descarta.
Rica en proteïnes, greixos, vitamines, minerals, factors de creixement i compostos bioactius, aquesta llet podria convertir-se en una nova font d’ingredients d’alt valor afegit per als sectors alimentari i ramader.
Aquesta és la línia de treball del projecte de recerca i innovació FerMilk, una iniciativa que uneix els centres d’investigació Agrotecnio, la Universitat de Lleida, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries IRTA, i l’empresa Llet Nostra, SL. El projecte s’ha presentat avui en una nova edició del cicle Breakfast4Inno, un espai de trobada entre personal investigador, empreses, administració i ciutadania que organitzen mensualment Agrotecnio, el Parc Agrobiotech i la Diputació de Lleida.
FerMilk avalua la viabilitat de transformar la llet de transició en nous aliments funcionals amb propietats saludables, destinats tant a l’alimentació animal com humana. El projecte compta amb la participació activa del sector productiu, especialment de Llet Nostra, amb l’objectiu de facilitar la transferència dels resultats de la recerca i afavorir l’arribada d’aquests nous productes al mercat.
A més de generar noves oportunitats econòmiques per al sector lacti, FerMilk pretén contribuir a reduir el malbaratament de recursos i impulsar models de producció més sostenibles basats en els principis de la bioeconomia i l’economia circular.
Una llet gairebé tan rica com el calostre
La investigadora del Programa de Producció de Remugants de l’IRTA, Elena Garcia, ha destacat el valor de la llet de transició, un recurs sovint poc aprofitat però que conserva bona part de les propietats beneficioses del calostre. Durant la seva intervenció, també ha presentat els resultats d’un estudi amb vedells alimentats amb una combinació de calostre i llet de transició, una estratègia que podria afavorir la seva salut i el seu desenvolupament durant les primeres etapes de vida.
Garcia ha explicat les diferències entre el calostre, la llet de transició i la llet convencional de tanc. Les anàlisis realitzades mostren que la llet de transició manté una elevada concentració de compostos bioactius presents al calostre, com ara les immunoglobulines G (IgG), la lactoferrina, el factor de creixement IGF-1 i diversos oligosacàrids, substàncies clau per al desenvolupament i la protecció dels animals nounats.
Tot i que aquests compostos es troben en concentracions inferiors a les del calostre, la seva presència és molt superior a la de la llet convencional, on són inexistents o residuals. Aquest perfil confereix a la llet de transició un notable potencial nutricional i obre la porta a possibles aplicacions en els àmbits de la salut animal i la bioindústria.
Els estudis in vitro i les primeres avaluacions en animals indiquen que la incorporació de llet de transició a l’alimentació dels vedells podria contribuir a reforçar el seu sistema immunitari i afavorir el desenvolupament gastrointestinal, especialment en moments sensibles com les primeres setmanes de vida o situacions d’estrès, com ara el transport. Aquesta evidència reforça l’interès creixent per revaloritzar un producte que, fins fa poc, havia rebut poca atenció.
Tecnologia innovadora per donar valor a la llet de transició
El projecte està liderat per la doctora Nàdia Ortega, investigadora d’Agrotecnio i la UdL especialitzada en compostos bioactius i tecnologies alimentàries innovadores, i professora del Departament de Tecnologia, Enginyeria i Ciència d’Aliments de la Universitat de Lleida.
Segons ha explicat Ortega, la llet se sotmet primer a diferents tractaments físics, com el desnatat, la pasteurització i l’homogeneïtzació per alta pressió, que en garanteixen la qualitat i l’estabilitat. Posteriorment, es du a terme un procés de fermentació controlada amb soques seleccionades de bacteris làctics potencialment probiòtics, combinat amb tecnologies innovadores com el processament per altes pressions i l’homogeneïtzació per alta pressió. Aquestes tècniques permeten millorar la seguretat microbiològica i el valor nutricional de la llet, alhora que potencien les seves propietats funcionals.
L’objectiu final és obtenir nous productes probiòtics i postbiòtics amb aplicacions en nutrició animal, especialment per a remugants, però també amb potencial per al sector de l’alimentació humana. Aquests ingredients podrien ser d’interès per a persones amb alteracions de la microbiota intestinal, esportistes, col·lectius vulnerables o per a estratègies de nutrició personalitzada.
A més del desenvolupament tecnològic, el projecte treballarà en la selecció dels microorganismes més adequats, la caracterització de la llet i dels productes resultants, així com en l’avaluació de la seva viabilitat tècnica, econòmica i reguladora. D’aquesta manera, FerMilk aspira a establir les bases per a la creació de nous ingredients funcionals i productes innovadors alineats amb els reptes de sostenibilitat i economia circular del sector agroalimentari.
Un producte alineat amb les tendències del mercat
El director general de Llet Nostra Alimentària SL, Gabriel de Mariscal, ha aportat la visió empresarial del projecte i les oportunitats que aquesta innovació podria generar per al sector lacti.
Durant la seva intervenció, ha destacat que la llet de transició respon a diverses tendències de consum en creixement, com la demanda d’aliments funcionals, els ingredients d’alt valor afegit i les solucions vinculades a la salut intestinal, la recuperació física i el reforç del sistema immunitari.
Segons De Mariscal, aquest recurs permetria desenvolupar ingredients funcionals per a la indústria alimentària, la nutrició esportiva, els complements alimentaris o l’alimentació infantil, així com productes fermentats premium i nous postbiòtics. Al mateix temps, contribuiria a transformar un recurs actualment infrautilitzat en una nova font de valor per a les explotacions lleteres, reforçant la competitivitat del sector i generant noves oportunitats de negoci basades en la innovació, la sostenibilitat i la proximitat.
La sessió ha estat moderada per Beatriz Serrano, investigadora del grup de Nutrició Animal i Medi Ambient d’Agrotecnio i la UdL, professora agregada de la Universitat de Lleida i cap del Departament de Ciència Animal.
La propera edició del cicle Breakfast for Inno tindrà lloc el 9 de juliol a Tremp, a la seu de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, sota el títol «L’oli del Pallars, una oportunitat per al territori». Aquesta serà la primera vegada que una sessió del cicle se celebra fora del Parc Agrobiotech, amb l’objectiu d’apropar el debat sobre innovació i desenvolupament territorial a altres punts del territori.
