Un total de 9 investigadores vinculades a Agrotecnio apareixen en el darrer rànquing del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), dedicat a les dones investigadores espanyoles i estrangeres amb afiliació a institucions de l’Estat. La classificació torna a situar investigadores vinculades a Agrotecnio i la Universitat de Lleida entre les més destacades en impacte científic i visibilitat internacional. El rànquing, elaborat pel Cybermetrics Lab del CSIC, inclou més de 12.000 perfils i es basa en indicadors bibliomètrics de Google Academic.
Entre les investigadores vinculades a Agrotecnio amb millor posicionament destaca Olga Martín Belloso, catedràtica de Tecnologia d’Aliments, que ocupa la posició 33 del rànquing estatal, amb un índex h de 113 i més de 43.000 cites.
També sobresurt Sònia Marín, catedràtica de la Universitat de Lleida i experta en Micologia Aplicada, situada en la posició 210, amb un índex h de 71 i prop de 17.400 cites.
La representació d’Agrotecnio en aquesta classificació es completa amb investigadores vinculades a àmbits estratègics de la recerca agroalimentària i forestal. En l’àrea de producció vegetal hi figura Roxana Savin, catedràtica de Fisiologia de Cultius, situada en la posició 672, així com Marian Moralejo, també vinculada a Fisiologia de Cultius, en la posició 8.684.
En l’àmbit de les tecnologies alimentàries apareixen Isabel Odriozola, especialista en Noves Tecnologies pel Processament d’Aliments, en la posició 2.014, i Gemma Oms, també investigadora en aquest camp, en la posició 2.308.
Pel que fa a la producció animal i sostenibilitat, el rànquing inclou Romi Pena, catedràtica en Millora Animal, situada en la posició 4.516, i Isabel Blanco, investigadora en Millora Animal, en la posició 5.787. Completa la llista Tatiana Shestakova, investigadora en Gestió Forestal, que ocupa la posició 9.497.
L’edició 2026 del rànquing subratlla la contribució de les dones investigadores a la generació de coneixement d’alt impacte en sectors clau com l’agroalimentació, la biotecnologia i la sostenibilitat. El document també posa en valor l’ús d’identificadors oberts com ORCID i l’aposta per la ciència oberta com a eina per augmentar la visibilitat de la recerca.
