Un projecte d’Agrotecnio, el Cluster Vitivinícola de Catalunya, els cellers Família Torres, Rendé-Masdéu i la Cooperativa de Vila-rodona reclama una regulació que en permeti l’ús generalitzat a Espanya.
Els drons podrien convertir-se aviat en una eina clau per als tractaments fitosanitaris a la vinya, especialment en aquelles explotacions situades en zones amb forts pendents o orografies complexes, on l’accés amb tractors o equips convencionals és difícil, costós o directament impossible. A més de facilitar la feina al camp, aquesta tecnologia permet reduir de manera significativa l’exposició dels treballadors als productes fitosanitaris.
Aquesta és una de les principals conclusions del projecte DRONVINYA, en què participen Agrotecnio, el Clúster Vitivinícola de Catalunya, Innovi, i els cellers Família Torres, Rendé-Masdéu i la Cooperativa de Vila-rodona. L’estudi conclou que l’ús de drons està tècnicament justificat, sobretot en parcel·les amb accés complicat o durant períodes de pluges continuades que impedeixen l’entrada de maquinària terrestre.
Els resultats mostren que els contextos més favorables per a aquesta tecnologia són les vinyes amb poc vigor vegetatiu, en forma de vas, i les aplicacions realitzades en les primeres fases del desenvolupament vegetatiu, preferentment fins a principis de juny.
Els investigadors també alerten que les aplicacions amb dron requereixen unes condicions molt concretes per garantir-ne l’eficàcia i la seguretat. Les pulveritzacions s’han de fer en situacions de calma atmosfèrica i respectant estrictament les bandes de seguretat, ja que els sistemes de polvorització centrífuga dels drons són especialment sensibles al vent.
Els assaigs s’han desenvolupat entre els anys 2024 i 2026 en cinc parcel·les situades al Priorat, l’Anoia i l’Alt Camp, amb diferents tipus d’orografia, sistemes de formació i sensibilitat varietal. Per als tractaments s’ha utilitzat un dron DJI AGRAS T50 equipat amb quatre capçals centrífugs, aplicant formulats de sofre per al control de l’oïdi de la vinya.
Reclamen una regulació que en permeti l’ús generalitzat
Malgrat els avenços tecnològics i l’experiència acumulada en altres països europeus, l’ús de drons per a tractaments fitosanitaris continua sense estar autoritzat de forma general a Espanya, on encara prevalen les restriccions associades a les aplicacions aèries.
En canvi, països com Alemanya, França o Suïssa ja disposen de marcs reguladors que permeten aquest tipus d’aplicacions sota condicions estrictes, especialment en vinyes situades en pendents pronunciats.
Segons els responsables del projecte, les noves propostes legislatives europees apunten cap a una flexibilització de la normativa, amb l’objectiu de reconèixer els drons com una tecnologia de precisió capaç de reduir riscos laborals i impactes ambientals.
Per això, el projecte insta les administracions competents a avançar en la regulació del seu ús. L’informe conclou que no existeixen impediments tècnics perquè el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i el Departament d’Agricultura de la Generalitat autoritzin aquestes aplicacions amb criteris similars als que ja s’apliquen en altres països europeus.
La proposta planteja una regulació basada en l’avaluació prèvia dels models de dron, limitacions meteorològiques específiques i protocols estrictes de seguretat i distàncies de protecció.
El projecte DRONVINYA ha estat liderat pels cellers Família Torres. El Clúster Vitivinícola de Catalunya, Innovi, n’ha coordinat el desenvolupament, mentre que el Grup de Recerca en Protecció de Cultius d’Agrotecnio n’ha assumit la direcció tècnica i científica. És un projecte finançat per la Generalitat de Catalunya, que forma part dels projectes de grups operatius de l’Associació Europea per a la Innovació en matèria de productivitat i sostenibilitat agrícoles (AEI-Agri), en el marc del Pla estratègic de la PAC 2023-2027.
