Un estudi d’Agrotecnio i la Universitat de Lleida demostra que el moment en què es produeix una onada de calor és clau en el seu impacte sobre el rendiment i que una primera exposició a temperatures elevades pot activar mecanismes de protecció davant de calorades posteriors
Les onades de calor que es produeixen abans de la floració del blat poden causar una pèrdua de rendiment més gran que les que tenen lloc després d’aquesta etapa. No obstant això, una primera exposició a temperatures elevades pot activar en la planta mecanismes de protecció que li permeten afrontar millor una segona onada de calor durant la mateixa temporada.
Aquestes són les principals conclusions d’un estudi d’investigadors d’Agrotecnio i de la Universitat de Lleida (UdL), publicat recentment al Journal of Experimental Botany. La recerca analitza com la intensitat i la freqüència de les onades de calor, així com el moment en què es produeixen respecte de la floració, interactuen i condicionen el rendiment del blat.
El moment de l’onada de calor és determinant
Els experiments de camp es van dur a terme durant dues temporades de creixement i amb dues varietats diferents de blat, que van mostrar respostes similars als tractaments d’estrès tèrmic. Les onades de calor es van simular mitjançant tendes transparents que provocaven un increment de la temperatura diürna per efecte hivernacle.
Els resultats mostren que el rendiment del gra és més sensible a les onades de calor que es produeixen abans de la floració que a les que tenen lloc posteriorment. En concret, els episodis de calor previs a la floració van afectar principalment el nombre total de grans produïts, mentre que les onades posteriors van tenir un impacte més gran sobre el pes dels grans.
Com explica el principal autor de l’estudi, Gustavo Slafer, professor de Recerca ICREA a la UdL i investigador d’Agrotecnio, “la majoria d’estudis han examinat l’estrès per calor com un únic esdeveniment i, sovint, en condicions controlades en lloc de condicions de camp. Nosaltres hem investigat si una onada de calor anterior podia modificar la manera com el blat respon a una exposició posterior durant el seu desenvolupament”.
Una primera onada pot preparar la planta
Un dels resultats més destacats de l’estudi és que les plantes que havien experimentat una primera onada de calor abans de la floració van mostrar una menor afectació davant d’una segona onada posterior que no pas les plantes que només havien estat exposades a aquesta segona onada.
Aquest fenomen es relaciona amb l’anomenada memòria fisiològica o “priming”, un mecanisme pel qual l’exposició inicial a una situació d’estrès pot activar respostes protectores que es mantenen parcialment actives i permeten a la planta respondre de manera més eficaç davant d’un estrès posterior.
“Fins on sabem, aquesta és la primera evidència d’aquest tipus d’interacció antagonista entre onades de calor successives en cultius de camp”, assenyala una altra de les autories de l’estudi, la catedràtica de la Universitat de Lleida i investigadora d’Agrotecnio, Roxana Savin.
Implicacions per a l’adaptació al canvi climàtic
Els resultats poden contribuir a millorar els models de predicció del rendiment dels cultius i a identificar amb més precisió en quins moments i situacions poden ser més efectives les mesures d’adaptació al canvi climàtic.
“L’estudi reforça la importància de protegir el blat durant les etapes en què es determina el nombre de grans, especialment al voltant de la floració”, explica Savin. “Per tant, les mesures d’adaptació més eficaces seran probablement aquelles que redueixin l’exposició a temperatures elevades durant les etapes reproductives més sensibles”.
Tot i que l’estudi se centra en el blat, els investigadors consideren que aquest tipus de resposta podria ser rellevant també en altres cereals de clima temperat, com l’ordi, la civada o el sègol. No obstant això, els llindars de temperatura i la resposta a la calor poden variar entre espècies.