El Breakfast4Inno del mes de maig presenta un projecte pioner que combina l’agricultura de precisió i el control biològic
L’aranya roja s’ha convertit en un dels grans maldecaps del cultiu del panís, ja que pot provocar pèrdues importants en la producció. S’estima que entre Catalunya i l’Aragó hi ha, actualment, prop de 120.000 hectàrees afectades i encara no existeix una solució realment eficaç i consolidada. De fet, el control de la plaga depèn, gairebé exclusivament, d’un sol producte fitosanitari: l’abamectina.
El grup de recerca en AgròTICa i Agricultura i Ramaderia de Precisió (GRAP) d’Agrotecnio – Universitat de Lleida i l’empresa Agronatur Biocontrol treballen conjuntament en una nova manera de combatre l’aranya roja del panís utilitzant drons per a alliberar fitosèids sobre els camps. Aquesta proposta uneix control biològic i agricultura de precisió amb la voluntat de reduir la dependència dels productes fitosanitaris i avançar cap a una agricultura més sostenible i respectuosa amb el medi.
El projecte, finançat per Acció i la Generalitat de Catalunya, s’ha presentat aquest dijous en el marc de l’esmorzar d’innovació Breakfast4Inno, organitzat per Agrotecnio, el Parc Agrobiotech de Lleida i la Diputació de Lleida. Ha comptat amb la participació d’Àlex Escolà, investigador del GRAP, i David Valverde, coordinador d’R+D+i d’Agronatur. El moderador ha estat Jordi Llorens, investigador principal del GRAP.
Depredadors naturals alliberats amb drons
El projecte aposta pel control biològic de l’aranya roja a través de fitosèids, uns petits àcars que en són depredadors naturals. Entre les espècies utilitzades hi ha Neoseiulus californicus i Phytoseiulus persimilis, capaces de mantenir la plaga sota control d’una manera continuada i respectuosa amb el cultiu.
La recerca es va iniciar al 2019. Inicialment, aquests fitosèids s’aplicaven manualment col·locant petits sobres sobre la tija o al nervi de les fulles, seguint mapes de camp i criteris tècnics. Amb l’objectiu de fer el sistema més eficient i viable a gran escala, el 2025, el projecte va començar a provar noves alternatives com els drons i els vehicles camallargs. Aquest 2026, els assajos han fet un pas més amb l’aplicació de fitosèids mitjançant drons basada en criteris de dosificació selectiva, una tecnologia que permet ajustar l’alliberament segons les necessitats de cada zona del camp.
Els drons permeten obtenir informació molt acurada sobre l’estat dels cultius gràcies a imatges multiespectrals i índexs de vegetació com l’NDVI. Aquesta tecnologia facilita detectar diferències dins de les parcel·la i aplicar els tractaments només allà on realment són necessaris, fent una gestió molt més eficient i sostenible de cada camp.
Segons les estimacions dels investigadors, si aquesta tecnologia s’estengués fins a 2.000 hectàrees es podria aconseguir una reducció anual de 116,5 tones equivalents de CO₂, estalviar prop de 600.000 litres d’aigua i reduir un 20 % l’ús de productes fitosanitaris. Tot plegat contribuiria també a afavorir la biodiversitat i a disminuir la presència de contaminants al medi ambient.
Aquest treball s’emmarca dins l’Agricultura de Precisió, una manera d’entendre la gestió agrícola basada en l’ús de dades i tecnologies digitals per tal d’optimitzar l’ús de recursos i fer els cultius més eficients i sostenibles. El grup GRAP, format per una vintena d’investigadors i tècnics de perfils diversos, treballa en àmbits com el monitoratge de cultius, la teledetecció i l’aplicació variable de recursos agrícoles.
