Una jornada tècnica analitza el potencial de la manipulació genètica per millorar la resistència de l’arròs a plagues i malalties, amb l’objectiu de fomentar una agricultura més sostenible i respectuosa amb el medi ambient
Un equip d’investigació capdavanter en biotecnologia vegetal ha participat en la jornada tècnica “Edició del genoma. Millorar la immunitat de l’arròs tallant l’ADN”, organitzada per Agrotecnio i la Universitat de Lleida (UdL) amb el suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA).
La trobada ha estat promoguda pel Grup de Biotecnologia Vegetal Aplicada d’Agrotecnio i la UdL, liderat per Paul Christou i Teresa Capell, pioners a escala mundial en l’aplicació de l’edició genètica per a la millora de l’arròs.
L’objectiu principal de la jornada ha estat analitzar com les eines d’edició genètica, també conegudes com “tecnologia CRISPR”, poden contribuir a desenvolupar varietats d’arròs més resistents a malalties com la piricularia o cremat de l’arròs, causada pel fong Magnaporthe oryzae, que suposa una amenaça greu per al conreu, especialment a zones com el Delta de l’Ebre.
L’investigador ICREA Paul Christou ha obert la jornada amb un recorregut pels més de 40 anys d’avenços en biotecnologia vegetal. Ha subratllat que les eines actuals permeten modificar gens concrets sense mantenir l’ADN extern en la planta, un avenç que podria propiciar un canvi en la regulació europea sobre aquestes tècniques.
Per la seva banda, Teresa Capell, acompanyada pels investigadors Xin Huang, Wenshu He i Anna Thepbandit, ha presentat els resultats de diversos projectes que han identificat i editat gens de sensibilitat en l’arròs. Aquestes modificacions permeten generar plantes resistents al fong eliminant la necessitat d’utilitzar fungicides, reduint així l’impacte ambiental.
El biòleg Ludovic Bassié, també investigador d’Agrotecnio i la UdL, ha exposat els mecanismes naturals de defensa de les plantes i el paper fonamental dels gens de resistència (R) i sensibilitat (S). Mitjançant exemples aplicats a cultius com el tomàquet, l’arròs, la patata i el taronger, ha evidenciat com l’enginyeria genètica pot generar varietats més resistents a diverses malalties.
Finalment, Sònia Gòmez, tècnica del Servei d’Ordenació Agrícola del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació , ha abordat les qüestions normatives associades a l’edició genètica. Ha remarcat la importància d’una harmonització reguladora a escala europea per afavorir la innovació, garantint alhora la seguretat alimentària en un context marcat pel canvi climàtic.
La jornada ha conclòs amb un taller participatiu, on els assistents han pogut conèixer de prop el procés experimental per obtenir varietats d’arròs editades genèticament.
Aquesta activitat s’emmarca en el Pla Anual de Transferència Tecnològica (PATT 2025) i contribueix a posicionar Lleida com un pol de referència en recerca genòmica aplicada a l’agricultura sostenible.