Un estudi multidisciplinari d’Agrotecnio i la Universitat de Lleida demostra el potencial de les cobertes orgàniques per reduir el llaurat en cultius ecològics
Un estudi liderat per investigadors d’Agrotecnio i la Universitat de Lleida (UdL) proposa una nova manera de gestionar les males herbes a la vinya: aprofitar materials que fins ara es consideraven residus, com les closques i pells d’ametlla, les closques de nou i els residus del premsat del raïm, coneguts com a brisa.
La recerca, publicada a la revista científica Weed Research, és fruit d’un treball multidisciplinari entre els grups de Protecció de Cultius d’Agrotecnio – Universitat de Lleida i el grup d’Agròtica, especialitzat en agricultura de precisió i tecnologies com el LiDAR. Aquesta col·laboració ha permès combinar l’anàlisi agronòmica amb eines avançades de monitoratge del cultiu i del sòl, oferint una visió integral. Els autors són Diego Barranco-Elena, Jordi Recasens, Jordi Llorens-Calveras, Alexandre Escolà i Bàrbara Baraibar
L’estudi analitza durant dues campanyes agrícoles l’ús d’aquests materials orgànics (encoixinats) com a cobertes del sòl sota la fila en vinyes del nord-est de la península Ibèrica, en condicions mediterrànies. L’objectiu és comprovar fins a quin punt poden substituir pràctiques habituals com el llaurat.
El control de males herbes és un dels grans reptes de la viticultura ecològica. Sense herbicides químics, el llaurat és sovint la solució més utilitzada, però té inconvenients importants, ja que requereix temps i recursos, i pot degradar l’estructura del sòl amb el pas del temps. En aquest context, trobar alternatives eficients i respectuoses amb el medi és una prioritat per al sector.
Els resultats de l’estudi mostren que aquests encoixinats orgànics poden controlar de manera molt efectiva les males herbes anuals i contribuir a la protecció del sòl. Tanmateix, no van resultar eficaços en el control de males herbes perennes, especialment espècies cespitoses com Cynodon dactylon (grama).
Els resultats exemplifiquen els èxits i els reptes de les mesures agroecològiques en el maneig de les herbes i la necessitat d’adaptar-se al cada context local perquè aquestes siguin efectives. Igualment, posen de manifest la necessitat de més investigació per desenvolupar estratègies eficients de control de males herbes perennes en sistemes de producció ecològica amb reducció del treball del sòl.
Més enllà dels resultats agronòmics, el treball també posa el focus en donar una segona vida a subproductes com les restes d’ametlla o sobrants del procés d’elaboració del vi, que poden convertir-se en recursos útils dins del mateix sistema agrícola. Això no només redueix residus, sinó que també permet disminuir els costos de gestió de les explotacions.
El projecte, finançat per l’Agència Espanyola de Recerca (AEI) i pels fons next Generation /PRTR (TED2021-130138A-I00), s’alinea amb els principis de l’economia circular, en què els residus deixen de ser un problema per convertir-se en recursos útils. En el cas de la vinya, això es tradueix en sistemes de producció més eficients, sostenibles i millor preparats per afrontar els reptes actuals.
Els resultats tenen una aplicació directa en el sector vitivinícola mediterrani, especialment en explotacions ecològiques que busquen alternatives viables al treball intensiu del sòl. En un context marcat pel canvi climàtic, estratègies com aquesta poden contribuir a millorar la salut del sòl i a reforçar la resiliència dels sistemes agrícoles.
Més informació: Weed Control Effect of Different Organic Mulches in Mediterranean Vineyards Diego Barranco-Elena, Jordi Recasens, Jordi Llorens-Calveras, Alexandre Escolà, Bàrbara Baraibar, https://doi.org/10.1111/wre.70085
