Un nou estudi liderat per Agrotecnio i la Universitat de Lleida (UdL) ha caracteritzat una soca molt virulenta del virus de la síndrome reproductiva i respiratòria porcina (PRRSV) per a avaluar el seu impacte a través de dues vies d’infecció: la intranasal, que imita la transmissió natural, i la intramuscular, que pot produir-se a causa de pràctiques de gestió deficients.
Els resultats de la recerca posen de manifest la importància de reforçar les mesures de bioseguretat, incloent-hi protocols d’higiene estrictes, l’aïllament d’animals malalts o acabats d’introduir i el maneig adequat de les agulles per a reduir el risc de propagació del PRRSV dins i entre les granges.
En 2020, es va detectar en el nord-est d’Espanya una soca virulenta del virus de la síndrome reproductiva i respiratòria porcina (PRRSV-1), coneguda comunament com “Rosalía”, que es va propagar amb celeritat. Encara que les dades oficials sobre el seu impacte continuen sent limitades, les recerques suggereixen que la soca podria haver contribuït a l’augment del 5% en la mortalitat durant el període de cria de porcs entre 2020 i 2022, la qual cosa suposa un impacte considerable per a la indústria porcina espanyola.
L’objectiu principal de l’estudi era caracteritzar la soca PRRSV-1 “Rosalía” (Lleida 029_22), tant in vivo com in vitro i avaluar els efectes de la infecció a través de dues vies de transmissió en condicions experimentals controlades. El treball s’ha dut a terme en col·laboració amb AM Animalia, el Grup de Sanejament Porcí (GSP) i el Centre de Recerques Biològiques Margarita Salas (CIB-CSIC).
Les principals troballes revelen que els porcs infectats per via intramuscular, simulant la transmissió relacionada amb el maneig (com l’ús compartit d’agulles), van desenvolupar una malaltia greu amb una mortalitat del 100%. Per contra, els porcs infectats per via intranasal, una via que imita l’exposició respiratòria natural, van mostrar signes clínics més lleus i una mortalitat del 30%, però amb una prolongada fase d’excreció viral, la qual cosa va augmentar el risc de transmissió a altres animals.
Els investigadors principals, Ana Stoian i Lorenzo Fraile, d’Agrotecnio i la Universitat de Lleida, destaquen que “no només vam poder replicar els resultats clínics observats en les granges locals afectades pel cep ‘Rosalía’ del PRRSV-1, sinó que també vam establir un model d’infecció intranasal que reflecteix la via natural de transmissió. Això proporciona una plataforma valuosa per a provar vacunes contra aquest cep virulent i de recent aparició”.
Una amenaça global per a la salut porcina i la sostenibilitat del sector
La síndrome reproductiva i respiratòria porcina (PRRS) és una de les malalties més devastadores des del punt de vista econòmic per al sector porcí a nivell mundial. Provoca una elevada mortalitat en els porcs, ja sigui per exposició natural o per pràctiques relacionades amb les explotacions, i dona lloc a una àmplia gamma de manifestacions clíniques, des de fallades reproductives en les voltes fins a malalties respiratòries greus en els porcs en creixement, el que en última instància compromet la productivitat i el benestar animal.
La PRRS és àmpliament considerada com la malaltia més costosa en la indústria porcina. Als Estats Units, les pèrdues anuals s’estimen en 664 milions de dòlars, mentre que a Alemanya arriben fins els 74.181 euros per explotació i any. El PRRSV es transmet a través de la saliva i les secrecions nasals i rectals, el que ho fa molt contagiós i difícil de controles una vegada introduït en un ramat.
A més a més, el PRRSV és molt mutable i propens a la recombinació, donant lloc a una major diversitat genètica. Aquesta variabilitat contribueix al fet que l’eficàcia de les vacunes sigui inconsistent i, sovint, impredictible, convertint al PRRS en una de les malalties més difícils de controlar i prevenir.
Més informació: