El Breakfast4Inno d’abril analitza com la innovació en alimentació animal pot reduir l’amoníac, el nitrogen i altres emissions derivades de la ramaderia
La nutrició de precisió i els additius alimentaris es consoliden com dues de les principals eines per reduir l’impacte ambiental de la ramaderia, segons s’ha posat de manifest en la darrera sessió del Breakfast4Inno. L’esmorzar d’innovació organitzat per Agrotecnio, el Parc Agrobiotech de Lleida i la Diputació de Lleida, ha analitzat com la formulació de les dietes i l’ús de noves solucions nutricionals poden ajudar a reduir l’impacte del nitrogen i dels gasos d’efecte hivernacle associats a la producció animal.
Els investigadors Gabriel de la Fuente, d’Agrotecnio i professor agregat de la Universitat de Lleida, i Estefanía Pérez-Calvo, investigadora en nutrició i salut animal a l’empresa Dsm-firmenich, han recordat que la temperatura global ha augmentat aproximadament 1,5 ºC respecte a l’era preindustrial, amb diversos efectes com l’augment del nivell del mar, fenòmens meteorològics extrems, la pèrdua de biodiversitat o estrès hídric en la producció agrícola. En aquest context, han recordat que el sistema agroalimentari és responsable d’aproximadament un terç de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle, i que la ramaderia representa un 5% d’aquestes emissions.
Metà i amoníac: dos reptes clau en la producció animal
Els experts han centrat la seva intervenció en dos dels principals gasos associats a la ramaderia: el metà, generat principalment pels remugants, i l’amoníac, vinculat sobretot a la gestió de les dejeccions en el porcí i l’avicultura. Per reduir aquestes emissions, han exposat diverses estratègies nutricionals.
En el cas del metà, han explicat que l’origen del seu alliberament es troba en el complex ecosistema microbià del rumen, el principal dels preestòmacs dels remugants . Aquest procés biològic, essencial per a la digestió, comporta com a efecte col·lateral l’emissió d’un gas amb un alt potencial d’escalfament global.
Entre les solucions més avançades per minimitzar-lo, han destacat l’ús d’inhibidors específics de la metanogènesi com el 3-nitrooxipropanol, un compost que actua sobre un enzim clau en la producció de metà. Aquest additiu, desenvolupat per l’empresa dsm-firmenich sota el nom comercial de Bovaer, compta amb més de 15 anys de recerca i un centenar de publicacions científiques. Els experts han assegurat que ha demostrat la seva eficàcia en condicions reals de granja i que ja s’utilitza en desenes de països, amb reduccions acumulades d’emissions superiors a les 500.000 tones de CO₂ equivalent.
Porcí: reduir proteïna per disminuir l’amoníac
En produccions de monogàstrics com el porcí, el principal repte és reduir les emissions d’amoníac, derivades de l’excreció de nitrogen. Els investigadors han explicat que aproximadament un 40% del nitrogen ingerit és retingut pels animals, mentre que la resta s’excreta i pot volatilitzar-se en forma d’amoníac.
De la Fuente i Pérez – Calvo han presentat diverses estratègies basades en la nutrició de precisió. Una d’elles és la reducció del contingut de proteïna bruta en els pinsos, complementada amb aminoàcids essencials, fet que permet disminuir l’excreció de nitrogen sense comprometre el rendiment productiu. Una altra estratègia consisteix a incorporar fibra fermentable per modificar la fermentació i afavorir la reducció del pH del medi. La tercera línia d’actuació és l’ús d’additius, com els àcids orgànics. En aquest sentit, han destacat que l’àcid benzoic ha demostrat ser una de les millors tècniques disponibles per reduir les emissions d’amoníac, ja que acidifica l’orina i limita l’alliberament d’aquest gas a l’atmosfera.
Aquestes estratègies aporten, a més, beneficis addicionals, com la millora de la salut respiratòria dels animals i de les condicions de treball a les granges.
Impacte ambiental i beneficis econòmics
Els experts han subratllat la importància d’avaluar científicament l’impacte d’aquestes estratègies mitjançant eines com la monitorització de gasos o l’anàlisi del cicle de vida, que permet analitzar l’impacte ambiental d’un sistema al llarg de tota la cadena de producció.
En producció porcina, els resultats mostren que la combinació de reducció de proteïna i l’ ús d’additius pot disminuir la petjada de carboni, mantenir la productivitat dels sistemes quan els purins s’utilitzen com a fertilitzant i generar estalvis econòmics, estimats al voltant de 4,66 euros per animal.
Els ponents han coincidit que la granja és un punt clau per a la mitigació ambiental, ja que és on es defineixen processos essencials com l’alimentació, la digestió i l’excreció. “La nutrició de precisió emergeix com una eina fonamental, basada en ajustar la dieta a les necessitats reals dels animals en cada fase productiva”, han destacat.
També han remarcat que la transició cap a una ramaderia sostenible requereix un enfocament integral que combini innovació científica, tecnologia, bones pràctiques de maneig i implicació de tota la cadena de valor.
L’acte ha reunit experts del sector agroalimentari i de la recerca acadèmica. La jornada ha comptat també amb la participació de Joaquim Balcells, investigador principal del grup de Nutrició Animal i Medi Ambient d’Agrotecnio i catedràtic de la Universitat de Lleida, que ha moderat el debat.
El proper Breakfast for Inno se celebrarà el 14 de maig i se centrarà en el control de l’aranya roja del panís mitjançant l’alliberament de fitoseids amb drons.
