Un estudi liderat per la Universitat de Barcelona i Agrotecnio proposa una nova estratègia per identificar varietats de blat més productives i adaptades al canvi climàtic
Fer que el blat s’adapti millor al canvi climàtic sense perdre rendiment s’ha convertit en una necessitat urgent per a l’agricultura. Un equip de la Universitat de Barcelona i del centre de recerca Agrotecnio ha trobat una manera innovadora d’afrontar aquest desafiament: combinar tecnologia avançada i intel·ligència artificial per seleccionar les millors varietats.
L’estudi “Fenotipatge multisensorial del rendiment i la seva estabilitat per a la selecció de genotips de blat dur”, publicat a la revista Plant Phenomics, proposa un canvi de mirada: no només cal fixar-se en el rendiment, sinó també en la capacitat del blat de mantenir collites consistents encara que el clima sigui canviant. Els investigadors Jara Jauregui-Besó, Nieves Aparicio, Sara Álvarez, María Teresa Nieto-Taladriz, José Luis Araus i Shawn Carlisle Kefauver apunten que aquesta combinació de productivitat i estabilitat és clau per assegurar collites segures en condicions ambientals canviants.
L’equip analitza 64 varietats de blat dur cultivades en dos entorns mediterranis diferents de l’Estat, en regadiu i en secà. L’objectiu fou identificar quins genotips combinen una producció elevada amb una resposta estable en ambients variables, amb diferències en temperatura i disponibilitat d’aigua.
Per aconseguir-ho, els investigadors van utilitzar sensors terrestres i drons equipats amb càmeres RGB, multiespectrals i tèrmiques, que van permetre monitoritzar el desenvolupament dels cultius durant tot el cicle. Aquesta tecnologia facilita obtenir informació clau del blat abans de segar, eliminant la necessitat de fer-ho i reduint tant els costos com el temps necessari per estudiar-lo.
Amb totes aquestes dades, l’equip va entrenar models d’intel·ligència artificial capaços de predir amb gran precisió tant el rendiment com l’estabilitat productiva de les varietats.
Segons els investigadors, aquesta estratègia pot convertir-se en una eina molt útil per als programes de millora genètica, ajudant a desenvolupar varietats de blat més preparades per afrontar els reptes del canvi climàtic.
Més verd no sempre vol dir millor
Els investigadors van analitzar, en primer lloc i per separat, els trets de rendiment i d’estabilitat del blat dur. Van veure que els genotips amb més rendiment es caracteritzen per un alt vigor inicial i una verdor sostinguda durant les fases de creixement ràpid fins al final del cicle. En canvi, els genotips més estables presenten un vigor inicial més baix, un creixement més lent i un cicle més curt, fet que els permet aprofitar millor els recursos disponibles per al gra. Amb l’objectiu d’identificar un equilibri entre aquests mecanismes compensatoris, els experts van desenvolupar un mètode de selecció de varietats que combinen un rendiment competitiu amb una bona estabilitat.
Un dels resultats més sorprenents de l’estudi és que les varietats seleccionades no són les que mantenen les fulles verdes més temps fins al final de la temporada, sinó les que creixen amb força al principi i maduren una mica abans, just en el moment clau del gra. Per contra, les línies descartades presentaven un vigor inicial baix i mantenien les fulles verdes durant més temps, cosa que no garanteix un millor rendiment.
L’estudi conclou que un establiment vigorós inicial combinat amb la maduració anticipada sembla ser clau per aconseguir collites més constants en condicions ambientals variables, ajudant a que el blat pugui enfrontar millor la sequera i les temperatures elevades.
Més informació:
Jara Jauregui-Besó, Nieves Aparicio, Sara Álvarez, María Teresa Nieto-Taladriz, José Luis Araus , Shawn Carlisle Kefauver (2026). Multi-sensor phenotyping of yield and yield stability for genotype selection in durum wheat. Plant Phenomics. https://doi.org/10.1016/j.plaphe.2026.100178
