Personal investigador

Les millores en el rendiment dels cultius, tant en termes de productivitat com d’eficiència en l’ús de recursos, seguiran sent un dels objectius principals de l’agronomia i, naturalment, un objectiu central de qualsevol programa de cria o de presa de decisions agronòmiques. L’enfocament eminentment empíric de l’assaig-error utilitzat tant en la cria de cereals (principalment seleccionant el rendiment per se) com en el disseny de la gestió de cultius (determinant principalment les respostes de rendiment a pràctiques particulars) ha tingut èxit en el passat en augmentar els rendiments, però no ha aconseguit evitar riscos ambientals, freqüentment associats a la productivitat. Hi ha un consens creixent que, per augmentar la probabilitat de recuperar la taxa de guanys de productivitat assolits fins ara pels productors de cereals / agrònoms, però amb una interacció més amigable amb el medi natural i la prevenció de la contaminació de sòls, aire i aigua, per assolir un enfocament analític per comprendre la fisiologia fonamental del cultiu i aplicar elements d’aquesta disciplina tant en la millora de la reproducció com en la gestió proposada. A més, millorar el nostre coneixement de les bases fisiològiques del rendiment dels cultius en condicions de camp també ajudaria (i) als programes de cria per facilitar l’ús de la biologia molecular per millorar el potencial de rendiment dels cultius de cereals i per reduir la mida i els costos, dels programes de cria moderns; i (ii) programes d’agronomia augmentant l’eficiència en l’ús dels recursos i, a continuació, desenvolupant tècniques que requereixin nivells més baixos de recursos utilitzats de manera més eficient i, per tant, siguin més respectuosos amb el medi ambient, tot i que milloren el rendiment. S’espera que aquest tipus de millores (que la fisiologia dels cultius dels cereals pot ajudar a la reproducció i a l’agronomia –col·lectiva i interactiva–) aportin una millora simultània tant de la productivitat com de la sostenibilitat.