- L’aplicació de l’Agricultura de Precisió pot permetre reduir l’aplicació de fitosanitaris als conreus de poma
Les larves de la carpocapsa (Cydia pomonella), considerada una de les plagues més importants de les pomeres de l’àrea de Lleida, no es distribueixen de manera homogènia dins les parcel·les, sinó que es concentra en zones més o menys ben delimitades, on els danys als fruits poden duplicar la mitjana general de tota la finca. Aquesta heterogeneïtat complica l’aplicació eficient dels productes fitosanitaris. Dos estudis recents del grup de recerca AgroTIC i Agricultura de Precisió (GRAP) d’Agrotecnio i de la Universitat de Lleida han avançat en noves estratègies de gestió sostenible per reduir tant l’impacte d’aquesta plaga com l’ús de fitosanitaris.
En el primer treball, els investigadors van monitorar un camp de pomeres a Puigverd de Lleida (Segrià) amb 18 trampes delta georeferenciades i van fer captures setmanals durant tota la campanya del 2024, d’abril a setembre. Mitjançant tècniques geoestadístiques, van generar mapes de distribució de la plaga i van demostrar que la Cydia pomonella no es reparteix de manera uniforme: les zones amb més captures de l’insecte coincidien amb els punts amb més dany en la fruita.
Es va veure que la ubicació de la trampa de referència amb el que fan seguiment els fruticultors resulta clau: si es situa en una zona poc afectada, pot donar una falsa impressió de baixa pressió de la plaga, generant un “fals negatiu” que subestima el risc real. En canvi, si la trampa es col·loca en una zona amb alta concentració d’adults, es poden ajustar millor el nombre i el moment dels tractaments.
L’estudi conclou que els mapes de plagues milloren la presa de decisions de l’agricultor, perquè permeten fer tractaments més precisos. Segons expliquen els autors, Oujidan Hajjaj, Jaume Arnó, Dolors Bosch-Serra i José Antonio Martínez-Casasnovas, aquests mapes “són una eina clau per anticipar els danys, decidir el moment òptim d’aplicar tractaments i evitar aplicacions innecessàries”.
Quan la mida importa: la relació entre l’estructura de l’arbre i la plaga
El segon estudi va analitzar la relació entre la plaga i la capçada dels arbres. Utilitzant tecnologia LiDAR terrestre, es va estudiar l’estructura del fullatge de les pomeres i es va observar que la plaga tendeix a concentrar-se a les pomeres més petites i amb més fullatge.
Mitjançant models estadístics, els investigadors van comprovar que, observant la mida i la densitat de la capçada, es pot predir si aquella zona de la parcel·la superarà el llindar que obliga a fer un tractament fitosanitari. Aquesta informació permet elaborar mapes de prescripció per a aplicacions selectives de pesticides: ajustar les dosis segons la mida i vigor de la capçada, combinar la informació de la capçada amb la distribució real de la plaga, o aplicar producte només a les zones amb més probabilitats de superar el llindar de tractament.
Els autors d’aquest estudi són Ouijidan Hajjaj, José Antonio Martínez-Casasnovas, José Manuel Plata, Jordi Llorens, Àlex Escolà, Xavier Torrent i Jaume Arnó.
Els dos treballs demostren que combinar els mapes de la plaga amb la informació sobre la capçada dels arbres permet optimitzar els tractaments de fitosanitaris: s’aplica només on i quan cal, es redueixen les dosis i es protegeixen, alhora, el cultiu i el medi ambient.
Tots dos treballs de recerca han estat desenvolupats en el marc del projecte PAgPROTECT, amb referència PID2021-126648OB-I00, “Protecció de cultius de precisió per a aconseguir objetius del pacte verd europeu en ús eficient i reducció de fitosanitaris mitjançant Agricultura de Precisió”, finaçat a la convocatòria de Proyectos de Generación de Conocimiento de 2022 del Ministerio de Ciencia e Innovación.
Més informació:
Pest-canopy interaction at plot level as a new driver for variable-rate pesticide applications