Personal investigador d’Agrotecnio i la Universitat de Lleida publica un article sobre les conseqüències i els principis disponibles que es podrien mobilitzar
Al desembre de 2025, el Consell Europeu i el Parlament Europeu van aconseguir un acord provisional sobre les noves normes de la Unió Europea que estableixen un marc jurídic per a les noves tècniques genòmiques (NGT). Els investigadors Lourdes Salomon Sancho, Teresa Capell Capell, Paul Chrisout i Antoni Vaquer, d’Agrotecnio i la Universitat de Lleida, han publicat un article en Trends in Biotechnology en el qual analitzen les possibles conseqüències jurídiques per als Estats membres que incompleixin la normativa prevista sobre cultius modificats genèticament.
Un nou acord europeu aplana el camí per a un cultiu més innovador a la UE, donant suport al desenvolupament de cultius modificats genèticament que són més resistents al canvi climàtic i més eficients en l’ús dels recursos, ja que requereixen menys fertilitzants i pesticides. Aquests avanços podrien impulsar la competitivitat de l’agricultura europea i ajudar a equilibrar el terreny de joc a nivell mundial. No obstant això, la controvèrsia entorn d’aquesta qüestió -i l’historial amb normatives similars- planteja dubtes sobre si els Estats membres compliran plenament i aplicaran de manera coherent les noves normes.
Salomon, Capell, Christou i Vaquer assenyalen que la legislació de la UE podria mobilitzar-se en casos d’incompliment a través de tres vies diferents: les empreses o els particulars, com els agricultors, podrien enviar peticions a la Comissió Europea, al Parlament Europeu o litigar directament davant els tribunals nacionals. L’aplicabilitat directa, el principi de primacia i el principi d’interpretació coherent recolzen l’aplicació uniforme d’aquesta normativa sobre NGT.
Tradicionalment, la UE ha aplicat normatives estrictes sobre els organismes modificats genèticament (OMG), malgrat la falta de proves científiques que suggereixin que aquests cultius plantegen riscos específics. «La regulació dels cultius transgènics a la UE sol ser criticada per paradoxal i poc científica, atès que la UE importa més de 100 productes transgènics, al mateix temps que restringeix severament el seu cultiu», expliquen els autors, que també assenyalen que invocar el principi de precaució fomenta l’escepticisme públic i l’oposició política.
L’edició del genoma permet fer canvis genètics precisos i específics que són indistingibles dels reeixits mitjançant el cultiu convencional. Segons la nova legislació, els cultius editats genòmicament es divideixen en dues categories: NGT1 i NGT2. Les plantes NGT1, que impliquen modificacions genètiques menos equivalents a mutacions naturals, es regularan de la mateixa manera que els cultius convencionals. Per contra, les plantes NGT2 presenten alteracions més complexes, com a canvis que probablement no es produirien de manera natural o be la introducció d’ADN d’altres espècies, i continuaran estant subjectes a les normes més estrictes que s’apliquen als OMG.
El text acordat encara ha de ser aprovat formalment per a convertir-se en llei, i el reglament entrarà en vigor aproximadament dos anys després de la seva publicació. «Una vegada adoptat formalment, les autoritats nacionals estaran obligades a aplicar plenament el reglament, eliminant les mesures nacionals incompatibles i interpretant la legislació nacional de manera coherent amb el Dret de la Unió », els autors pretenen aclarir que qualsevol Estat membre de la Unió Europea que obstaculitzi l’aplicació d’una norma europea més permissiva podrà ser responsable dels danys causats als productors agrícoles, les empreses o els pagesos que no puguin utilitzar les plantes NGT1.
Aquesta publicació és fruit de la col·laboració entre Agrotecnio i el Departament de Dret de la Universitat de Lleida per a promoure projectes que combinen coneixements jurídics, econòmics i agronòmics. Amb equips interdisciplinaris, aquests projectes pretenen abordar reptes rellevants per al sector del dret agroalimentari.
Més informació:
- Legal consequences of breaching a European mandatory regulation on genome-edited crops. Salomón, Lourdes et al. Trends in Biotechnology, Volume 0, Issue 0.