El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig Molins, inaugura la tercera edició del “BreakfastforInno” i destaca la importància d’afrontar els escenaris de futur des de la recerca i la innovació.
La rectora de la Universitat de Lleida i presidenta d’Agrotecnio, Maria Àngels Balsells, posa en valor la iniciativa que connecta la universitat amb el món empresarial.
La primera conferència ha abordat la resiliència de l’ordi al canvi climàtic.
El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig i Molins, ha inagurat avui la tercera edició dels Breakfast4Inno, les trobades d’innovació organitzades per Agrotecnio i el Parc Agrobiotech de Lleida, amb la col·laboració de la Diputació de Lleida, on investigadors, empreses, representants públics i persones interessades es reuneixen per compartir coneixement i experiències d’investigació aplicada.
El conseller ha destacat la importància de reunir investigadors, empreses i agents públics per compartir coneixement i experiències en recerca aplicada. “El sector agroalimentari és el primer sector de l’economia catalana i tenim el repte de produir més aliments amb menys recursos. Només ho aconseguirem amb més coneixement, més ciència, innovació i tecnologia”, ha assegurat. Ordeig ha afegit que Lleida “s’ha de posicionar com un hub alimentari de referència internacional”.
El conseller ha estat acompanyat per la rectora de la Universitat de Lleida, Maria Àngels Balsells, que també ocupa el càrrec de presidenta d’Agrotecnio. Balcells ha destacat el paper dels BreakfastforInno com a eina per reforçar la connexió entre la universitat i el teixit empresarial, afavorint la transferència de coneixement i la innovació.
La primera sessió del cicle 2026 ha tractat el tema: “Reforçar la resiliència dels cereals davant el canvi climàtic”. L’augment de la freqüència i intensitat d’episodis climàtics extrems, com els cops de calor i les pluges tardanes, afecten negativament els cultius. Per afrontar aquests reptes, Agrotecnio, la Malteria La Moravia (Grup Damm) i Semillas Batlle i CUPASA han presentat el projecte Resiliència de l’Ordi i de la Malta (ResOrMa). Coordinat per Gustavo A. Slafer, investigador principal del Grup de Recerca de Fisiologia de Cultius d’Agrotecnio i finançat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, el projecte busca desenvolupar estratègies per adaptar l’ordi a les noves condicions climàtiques, garantint el rendiment i la qualitat del gra i fomentant pràctiques sostenibles.
Un projecte amb el lideratge científic d’Agrotecnio
El projecte està liderat per la investigadora Roxana Savin, catedràtica del Departament de Ciència i Enginyeria Forestal i Agrícola de la Universitat de Lleida i membre del grup de Fisiologia de Cultius d’Agrotecnio. Savin ha explicat que els cops de calor, cada vegada més freqüents, poden reduir el pes dels grans de l’ordi malter. Un dels principals riscos associats a aquest cereal és el brotat pre-collita, quan el gra comença a germinar abans de la recol·lecció, un fenomen que pot comprometre el seu ús per a malteria i comportar pèrdues econòmiques. Aquest procés es produeix quan l’ordi està exposat plujes tardanes.
La recerca també estudia l’impacte que pot tenir la fertilització amb nitrogen, habitualment utilitzada per augmentar el rendiment dels cultius. L’equip planteja la hipòtesi que nivells elevats de nitrogen al camp podrien incrementar la susceptibilitat de l’ordi tant als cops de calor com al brotat pre-collita. Una menor aportació de nitrogen podria reduir, per tant, l’afectació del conreu als episodis climàtics extrems.
Els assajos s’han dut a terme amb vuit genotips d’ordi en dos camps experimentals a Bell-lloc d’Urgell i Gimenells, combinant condicions amb i sense cop de calor, i amb i sense aplicació de nitrogen. L’estudi analitza, entre altres paràmetres, el pes i el calibre del gra i la qualitat maltera.
La participació industrial: la malteria la Moravia
La malteria La Moravia, del grup Damm, participa activament en el projecte de recerca ResOrMa. La responsable de producció i medi ambient, Neus Prieto Diez, ha explicat que la seva activitat comença amb una selecció adient del gra d’ordi, que ha de complir uns criteris de qualitat exigents: una humitat màxima del 12,5%, un contingut proteic entre el 9,5 i el 12%, un mínim del 75% de grans amb calibre superior a 2,5 mm i una elevada capacitat germinativa.
Prieto ha explicat que els cops de calor més llargs i les pluges pre-collita afavoreixen la pre-germinació del gra i dificulten la seva conservació. “Això impacta directament la qualitat de l’ordi, especialment el cerveser, amb un augment de beta-glucans que provoca turbidessa, viscositat i problemes de filtració en la cervesa”, ha afegit.
Els primers resultats del projecte apunten que les condicions climàtiques extremes afecten tant a la qualitat de l’ordi com al comportament de la malta durant el procés industrial. Per aquest motiu, Prieto ha destacat que el sector necessita disposar de varietats d’ordi més resilients, capaces de mantenir l’estabilitat germinativa i la qualitat tecnològica malgrat les condicions climàtiques adverses.
La millora genètica: Semillas Batlle
Semillas Batlle és una altra de les empreses que col·labora en el projecte ResOrMa. La responsable de Programes de millora genètica en cultius hortícoles i extensius, Laura Martínez Plantón, ha explicat que la participació de l’empresa s’emmarca en l’aposta per desenvolupar varietats d’ordi adaptades a les diferents zones agroclimàtiques i resilients al canvi climàtic.
Semillas Batlle desenvolupa programes de millora per crear varietats d’ordi més sostenibles, estables i competitives. La recerca se centra a seleccionar característiques que reforcin la resistència del cultiu a la calor i la sequera, com l’avançament de la floració, una millor adaptació del cicle a les pluges, arrels més profundes i una major eficiència en l’ús de l’aigua, garantint així rendiments elevats en condicions climàtiques adverses.
Martínez Plantón ha explicat que el procés d’obtenció de noves varietats combina creuaments de línies adaptades, selecció en condicions reals de secà, assajos multilocal i avaluacions durant diversos anys, amb l’objectiu de garantir el rendiment agronòmic i la qualitat industrial del gra.
