- Els estudis aborden la prevenció del càncer colonorectal a través de la ingesta d’aliments rics en ordi, l’ús d’extractes de llavors d’arròs per inhibir malalties infeccioses i la recerca de sistemes per millorar l’absorció del betacarotè
- Els dos centres CERCA participen en la segona convocatòria AgroHealth 2024 que promou projectes de recerca en Agricultura, Alimentació, Nutrició i Salut
El dos centres CERCA de la ciutat de Lleida, Agrotecnio i l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), s’uneixen de nou per impulsar 3 projectes d’investigació biomèdica gràcies a la segona convocatòria de projectes de recerca en Agricultura, Alimentació, Nutrició i Salut: AgroHealth 2024.
AgroHealth és una iniciativa innovadora en el marc de la xarxa de Centres de Recerca de Catalunya (i-CERCA), a través de la qual Agrotecnio i l’IRBLleida combinen la seva capacitat investigadora per a desenvolupar projectes col·laboratius que uneixin l’agroalimentació amb la recerca biomèdica en favor de la millora de la salut i el benestar.
La convocatòria del 2024 arriba després de l’èxit que va tenir la primera convocatòria al 2022, que també va finançar 3 projectes. La d’enguany compta amb un pressupost global de 135.000 €, que aporten els propis centres. S’han seleccionat tres nous projectes que aborden la prevenció del càncer colonorrectal a través de la ingesta d’aliments rics en ordi, l’ús d’extractes de llavors d’arròs per inhibir malalties infeccioses i l’estudi de sistemes per millorar l’absorció del betacarotè, que ha demostrat ser un potent antitumoral. Cadascun dels projectes rebrà 45.000€.
En cada projecte hi participa un grup de recerca d’Agrotecnio i un altre del IRBLleida amb l’objectiu que la col·laboració es mantingui una vegada finalitzat el projecte. La convocatòria d’AgroHealth és bianual, i vol crear sinergies duradores entre els investigadors dels dos centres, de manera que després aquests mateixos projectes puguin optar a presentar-se a convocatòries nacionals o internacionals més ambicioses. Per a poder participar en la convocatòria d’AgroHealth, el personal investigador ha de disposar d’un doctorat, tenir un historial científic o tècnic coherent amb el projecte proposat i estar adscrit a Agrotecnio o a l’IRBLleida.
L’ordi com a preventiu del càncer colorectal
El projecte “Efectes quimiopreventius dels aliments amb base d’ordi rics en compostos bioactius en el càncer colorrectal (CHEMBAR)” està impulsat pels investigadors Laura Rubió (Agrotecnio- Universitat de Lleida) i Diego Arango del Corro (IRBLleida).
En els darrers anys, el grup de Fisiologia de Cultius d’Agrotecnio ha desenvolupat nous ordis biofortificats amb β-glucans i polifenols per al consum humà. Els estudis preliminars fets en models animals han indicat que aquests β-glucans i polifenols atenuen la inflamació i modulen la microbiota intestinal de manera beneficiosa.
Aquesta modulació pot desenvolupar un paper crucial en la prevenció del càncer colorectal, millorar la salut intestinal i reduir la inflamació, inhibint el desenvolupament i la progressió dels tumors.
El projecte proposa un enfoc interdisciplinari per avaluar els efectes quimiopreventius dels aliments elaborats amb ordis biofortificats en aquest tipus de càncer. Es pretén estudiar com es metabolitzen els compostos bioactius de l’ordi fent servir models de digestió in vitro, abans d’aplicar-los en models biològics. S’avaluarà l’impacte dels digerits d’ordi en cèl·lules de càncer de colon i organoides intestinals, a més d’analitzar els efectes preventius en un model de ratolí amb càncer colorectal. El projecte integra metodologies avançades genètiques, bioquímiques i nutricionals en models in vitro i preclínics.
Microbicides naturals de l’arròs contra malalties infeccioses
El projecte “Microbicides naturals de l’arròs contra malalties infeccioses actuals i emergents” està liderat per Paul Cristou (Agrotecnio – UdL) i Manel Portero (IRBLleida – UdL).
Des d’Agrotecnio s’ha demostrat que determinats extractes de llavors d’arròs inhibeixen la infecció de dos soques virals no relacionades (VIH i SARS-CoV-2), fet que indica la possible presència de proteïnes amb propietats antivirals de gran espectre, a hores d’ara desconegudes. Per avançar en aquest coneixement s’utilitzarà una combinació de tècniques de fraccionament i captura per afinitat per a identificar-les.
També s’explorarà la capacitat de neutralització (en partícules pseudovirals i virus vius) de components derivats de les llavors d’arròs, capturats per afinitat amb proteïnes de superfície viral immobilitzades, així com mescles simples de proteïnes generades per fraccionament a partir dels extractes vegetals.
Les proteïnes, complexes i fraccions amb activitat antiviral seran analitzades per espectrometria de masses per identificar-ne els constituents, tot comparant-los amb dades protenòmiques ja existents. Finalment, s’optimitzarà la purificació d’aquestes proteïnes a gran escala per facilitar el desenvolupament de microbicides efectius contra malalties pandèmiques actuals i futures.
Els carotenoides com a antitumorals
El projecte “Disseny dirigit de sistemes d’administració nanoestructurats comestibles que contenen betacarotè com estratègia de suplementació dietètica amb activitat antitumoral”, dirigit per Laura Salvia (Agrotecnio – Universitat de Lleida) i Nuria Eritja (IRB Lleida – UdL), està basat en l’estudi dels carotenoides, uns bioactius lipofílics presents en fruites i verdures amb activitat antioxidant i que tenen efectes potencials beneficiosos contra el càncer. No obstant això, els carotenoides presenten una absorció molt baixa quan es consumeixen en la seva forma natural. Per tant, són necessàries noves estratègies per millorar la seva absorció.
Els sistemes d’alliberament basats en lípids nanoestructurats en forma de nanoemulsions, hidrogels o oleogels han demostrat millorar la biodisponibilitat dels carotenoides gràcies a la seva elevada superfície activa. En aquest context, el projecte té com a objectiu estudiar l’efecte de sistemes d’alliberament basats en lípids nanoestructurats contenint β-carotè com a mètode de suplementació dietètica en diversos tipus de càncer, utilitzant aproximacions in vitro i in vivo per formular aliments enriquits amb potencial efecte antitumoral.
Els projectes del 2022
En la primera convocatòria d’AgroHealth2022 van rebre finançament els següents projectes:
“Viabilitat tecnològica i estudi toxicològic d’una estratègia de biotransformación per a reduir la patulina en els sucs de poma”, que buscava reduir la micotoxina patulina en el suc de poma. Va ser dirigit per la investigadora de Agrotecnio-Universitat de Lleida Immaculada Viñas i per l’investigador de l’IRBLleida-UdL José Serrano. A partir dels resultats obtinguts en aquest estudi, es pot concloure que l’estructura química responsable de la degradació de la patulina és una proteïna amb un pes molecular superior a 10KDa, i que s’ha demostrat analíticament la seva capacitat per a degradar la patulina.
“Porcs de deslletament: un model animal per a resoldre l’anèmia ferropènica a base de llevat modificat biotecnològicament”, dirigit per la investigadora del IRBLleida-UdL Ángeles de la Torre i l’investigador de Agrotecnio-UdL Gabriel de la Fuente. Aquest projecte analitzava com incrementar la sostenibilitat i benestar animal porcí trobant un model sostenible i probiòtic que serveixi per a reduir l’anèmia ferropènica en humans. Els resultats del projecte indiquen la necessitat d’actuar sobre la anèmia ferropènica en estadis inicials de l’edat de l’animal; així mateix l’ús de llevats amb alt nivell de ferritina poden servir d’alternativa a l’ús de fonts inorgàniques de ferro en garrins de transició.
Finalment, el projecte “Disseny d’aliments funcionals amb ingredients actius amb potencials propietats antiobesitat” va ser dirigit per les investigadores Gemma Bellí, de l’IRBLleida-UdL, i Olga Martín, d’Agrotecnio-UdL. Es va centrar en avaluar els efectes del consum de principis actius de fibres dietètiques i estructures que contenen b-carotè en la modulació de la microbiota intestinal i els marcadors inflamatoris associats a l’obesitat. Els resultats del projecte mostren que es poden dissenyar aliments funcionals que ajuden a modular la microbiota intestinal i tenen un potencial efecte anti-obesitat, tal i com s’ha trobat en estudis amb rates.