El Parlament Europeu ha adoptat una posició favorable sobre la proposta de la Comissió Europea relativa a les Noves Tècniques Genòmiques (NTG), que altera el material genètic d’un organisme. L’objectiu d’aquesta proposta legislativa és fer el sistema alimentari més sostenible i resilient, desenvolupant varietats de plantes resistents a les plagues, la sequera o altres problemes, que a més donin major producció i requereixin menys fertilitzants i pesticides. El vot favorable del Parlament Europeu obre les portes a la comercialització a Catalunya i tota Europa d’una varietat d’arròs bomba desenvolupada per Agrotecnio i la Universitat de Lleida que és resistent la piricularia, una malaltia prevalent a tot el món causada per fong Magnaporthe oryzae.
La piricularia, també coneguda com cremat o añublo de l’arròs, és una malaltia molt estesa que provoca grans pèrdues productives, també en els cultius d’arròs catalans. Per a infectar-la, el fong Magnaporthe oryzae identifica determinats gens endògens de la planta per a infectar-la. La recerca liderada per Paul Christou, Teresa Capell i Jordi Voltas, de Agrotecnio i la Universitat de Lleida, desactiva aquests gens de manera que el fong no és capaç d’identificar ni infectar les plantes.
El grup de recerca de Biotecnologia Aplicada d’Agrotecnio que lideren Paul Christou i Teresa Capell és un dels primers del món a treballar en biotecnologia de l’arròs i edició genètica en arròs. Les primeres recerques van començar a inicis dels 90 i la primera publicació científica sobre edició genètica es va publicar en 2016. A més, el grup de Gestió Forestal liderat per Jordi Voltas porta més de 20 anys col·laborant amb empreses de producció de llavor d’arròs del Delta de l’Ebre. En 2022 es van iniciar dos projectes finançats pel Ministeri de Ciència i Innovació (Sustainrice i Blast-Away) que han ajudat a desenvolupar aquest arròs resistent a la piricularia, gràcies també a la implicació d’una empresa del sector.
Actualment, totes les plantes que s’obtenen mitjançant Noves Tècniques Genètiques (NTG) estan subjectes a la mateixa normativa que qualsevol Organisme Genèticament Modificat (OGM), la directiva europea de 2001. No obstant això, hi ha grans diferències. En comparació amb un organisme original, no modificat, els organismes produïts per les NGT poden tenir petits canvis en el seu codi genètic que també podrien ocórrer en la naturalesa o mitjançant la millora convencional. Atès que algunes varietats de NGT poden tenir modificacions més extenses, el Parlament Europeu proposa distingir entre les plantes equivalents a les convencionals (NGT 1) i les plantes més modificades (NGT 2), que hauran de complir requisits més estrictes. L’arròs editat genèticament desenvolupat a Lleida es consideraria NGT1, perquè és indistingible d’una varietat original que hagués mutat en la naturalesa. La diferència és que millorar l’arròs mitjançant tècniques tradicionals podria proporcionar aquest resultat en el termini d’entre 10 i 15 anys en el millor dels casos, un assoliment que l’edició genètica garanteix en només un o dos.
Aquesta notícia arriba en un context de protestes del sector agrari que, entre d’altres qüestions, demanda que s’imposin els mateixos requisits als productes importats que als conreats a la Unió Europea. Paul Christou assenyala que “aquesta regulació canviarà les pràctiques a Catalunya i també a Europa. Té el potencial de posar l’arròs català i espanyol a l’avantguarda de la producció amb tecnologia punta”. L’arròs, que es conrea en centenars de països, alimenta a més de la meitat de la població mundial i es considera un element clau en la seguretat alimentària. Actualment, per a lluitar contra la piricularia, els i les agricultores només poden utilitzar cinc fungicides, una llista que es preveu que es redueixi en els pròxims anys perquè el més utilitzat està sotmès a una moratòria que fa intuir que es prohibirà aviat.
Christou, Capell i Voltas responen a la pregunta sobre la seguretat d’aquests productes per a l’alimentació humana explicant que “les plantes resultants només difereixen de les originals per uns pocs àcids nucleics en la seva seqüència d’ADN, precisament pel gen desactivat. Això es tradueix en un número infinitesimalment petit de modificacions en l’ADN, molt inferior a qualsevol mutació natural que ocorre diàriament en la naturalesa i sobre la que no hi ha regulacions o preocupacions”.