El Simposi Europeu de Recerca en Males Herbes (EWRS), celebrat aquesta setmana a Lleida, reuneix més de 350 científics internacionals per debatre el futur del control sostenible de les males herbes.
El 20è Simposi de la Societat Europea de Recerca en Males Herbes (EWRS), que finalitza demà a la Llotja de Lleida, ha convertit la ciutat en l’epicentre internacional del debat científic sobre el control sostenible de les males herbes, una de les amenaces silencioses però creixents per a la viabilitat de molts cultius. Durant quatre dies, més de 350 científics de 40 països han compartit més de 300 comunicacions científiques amb un objectiu comú: millorar la gestió de les males herbes per garantir la rendibilitat i sostenibilitat dels sistemes agrícoles. I ho han fet amb una premissa important: la necessitat d’integrar coneixements agronòmics, ecològics i socials. Com explica el catedràtic de la Universitat de Lleida, investigador d’Agrotecnio i president del comitè organitzador Jordi Recasens, “l’estudi de la gestió de les males herbes pren nous enfocaments. El tradicional control de les herbes no desitjades s’ha de combinar, segons el cultiu, amb la gestió de les espècies que ens poden aportar beneficis al sistema, com ara evitar erosió del sòl o afavorir la presència de pol·linitzadors. Per assolir aquest repte només la recerca pot aportar la resposta adient”.
El cas d’Amaranthus palmeri: una amenaça silenciosa
Un dels casos analitzats durant el congrés és el de l’Amaranthus palmeri, una espècie invasora d’origen americà que ja infesta centenars d’hectàrees de panís a Lleida, Osca i Extremadura. Aquesta planta pot créixer més de dos metres i generar fins a 600.000 llavors per exemplar, una capacitat reproductiva excepcional que s’agreuja per la seva alta resistència als herbicides. A l’Estat espanyol, es creu que ha arribat a través de les importacions de gra i farines per a pinsos, i ha trobat en els camps de panís un ambient idoni per a la seva expansió. Segons dades del Servei de Sanitat Vegetal de la Generalitat de Catalunya, el 2024 ja hi havia més de 2500 hectàrees afectades a Catalunya. Per fer front a aquest repte, el grup de recerca en protecció de cultius d’Agrotecnio i de la Universitat de Lleida lidera la xarxa temàtica PalmerNET, formada per quatre centres de recerca i quatre universitats que treballen conjuntament per frenar l’expansió d’aquesta espècie. Com apunta l’investigador d’Agrotecnio i la- UdL, Joel Torra, “abordar aquesta qüestió és una necessitat urgent del sector agrícola que fins ara no s’havia fet de manera sistemàtica. Els primers estudis a Europa que permetin esclarir com entra aquesta espècie i per quines vies es dispersa es presenten en aquest simposi”.
Intel·ligència artificial, agricultura regenerativa i nous enfocaments
El congrés de la EWRS també ha estat l’escenari de presentació de solucions tecnològiques i agroecològiques per fer front als nous reptes. Entre les propostes destacades hi ha l’aplicació d’intel·ligència artificial per detectar infestacions i aplicar tractaments localitzats, les pràctiques d’agricultura regenerativa que integren les herbes com a part del sistema, i la recerca sobre resistències als herbicides, cada cop més freqüents i difícils de gestionar. Amb aquest simposi, Lleida es consolida com a referent científic en malherbologia i ecologia vegetal.