Un estudi de la UdL, Agrotecnio i l’IRBLleida demostra que els concentrats de fibra sobrants de la fabricació de sucs poden millorar la microbiota intestinal i afavorir la producció d’àcids grassos de cadena curta beneficiosos per al còlon.
El projecte “Disseny d’aliments funcionals amb principis actius amb potencials propietats antiobesitat” s’emmarca en la convocatòria Agrohealth 2022, impulsada per Agrotecnio i l’IRBLleida.
Els concentrats de fibra dietètica derivats de vegetals, especialment de la carxofa i la pastanaga, tenen un alt potencial com a prebiòtics, ja que milloren la microbiota intestinal afavorint el predomini dels Bacteroidetes. Aquests bacteris fermenten la fibra i incrementen la producció d’àcids grassos de cadena curta (AGCC), claus per a la salut del còlon. Aquestes propietats permetrien reaprofitar els residus de la indústria d’extracció de sucs com a ingredients funcionals, contribuint a la revalorització de subproductes agrícoles.
Aquesta és la principal conclusió d’una recerca realitzada per investigadores de la Universitat de Lleida (UdL), Agrotecnio i l’IRBLleida, publicada a la revista Food Hydrocolloids for Health. L’estudi, titulat “Disseny d’aliments funcionals amb principis actius amb potencials propietats anti-obesitat”, ha estat liderat per les investigadores Gemma Bellí, de l’IRBLleida-UdL, i Olga Martín, d’Agrotecnio-UdL, i forma part de la convocatòria Agrohealth 2022, impulsada per Agrotecnio i l’IRBLleida.
L’estudi ha avaluat concentrats de fibra dietètica obtinguts del bagàs (polpa i pell) que resta després de l’extracció de sucs vegetals de carxofa, pastanaga, cogombre i pebrot vermell, facilitats per Indulleida S.A. L’equip investigador ha mesurat el seu impacte en la composició específica de la microbiota intestinal i en la producció d’AGCC durant 48 hores, mitjançant un model de digestió in vitro que simula el procés gastrointestinal humà.
Els resultats assenyalen que les fibres de carxofa i de pastanaga estimulen de manera especial bacteris beneficiosos com Lactobacillus i Bifidobacterium. La fibra de carxofa, a més, genera la quantitat més elevada de butirat o àcid butíric, un compost essencial com a font d’energia per a les cèl·lules del còlon i per al manteniment de la integritat de la barrera epitelial, amb efectes antiinflamatoris associats.
Les fermentacions de cogombre, pebrot vermell i pastanaga assoleixen les concentracions més elevades d’àcid acètic, que participa en diverses funcions fisiològiques, com ara la regulació de la sacietat i del pes corporal, l’activitat antimicrobiana i la inducció de l’apoptosi (mort programada) en cèl·lules canceroses. Pel que fa a l’àcid propiònic, relacionat també amb l’alliberament d’hormones que augmenten la sensació de sacietat i poden reduir la ingesta d’aliments, s’observa un increment durant les primeres 24 hores amb la fibra de pebrot vermell i a les 48 hores amb la de cogombre.
“Els concentrats de fibra dietètica derivats de vegetals no només ajuden a mantenir el pH del còlon, sinó que també promouen la producció d’àcids grassos de cadena curta, afavorint la salut intestinal”, destaca la professora de la Facultat de Medicina de la UdL, investigadora d’Agrotecnio i primera signant de l’article, Gemma Bellí. “Els de carxofa, en particular, poden representar un candidat prometedor per a futures investigacions com a ingredient dietètic funcional”, afegeix.
Aquest estudi ha estat liderat conjuntament per Bellí i la catedràtica de Tecnologia dels Aliments de la UdL i responsable del grup de Noves Tecnologies de Processament d’Aliments d’Agrotecnio, Olga Martín-Belloso. També hi han participat Ana A. Vaz, Isabel Odriozola-Serrano i Gemma Oms-Oliu. L’equip investigador planteja futurs estudis in vivo per confirmar aquests efectes de les fibres vegetals en condicions fisiològiques reals.
MÉS INFORMACIÓ:
Article: Exploring the prebiotic potential of dietary fibre concentrates from artichoke, red pepper, cucumber, and carrot by-products