Sònia Marín

Oficina: ETSEA Campus, Edifici 2, 3ra Planta, 3.17 office

+34 973 702542

sonia.marin@udl.cat

Acadèmic

Doctorat, Universitat de Lleida, Espanya
Enginyeria Agrònoma, Universitat de Lleida, Espanya

Recerca

Les micotoxines són contaminants naturals en els cultius que presenten un problema de salut humana i animal a causa del consum d’aliments i pinsos contaminats derivats. El problema de la micotoxina és una preocupació creixent a causa de la seva prevalença creixent durant els darrers anys; l’augment del nombre de regulacions i l’augment del nombre de problemes de salut animal han portat a una investigació intensiva. L’acumulació de micotoxines al camp és fins a cert punt inevitable, ja que depèn molt del clima. Per aquest motiu, es busquen estratègies de postcollita per mitigar el problema. Els enfocaments inclouen: (i) l’optimització dels passos d’emmagatzematge i transport per reduir el risc d’acumulació de micotoxines; (ii) desenvolupament de tècniques analítiques ràpides per descartar moltes matèries primeres altament contaminades; (iii) conèixer el potencial dels processos de producció d’aliments per reduir el contingut de micotoxines de les matèries primeres; (iv) implementar processos d’aliments i pinsos amb l’objectiu de reduir la concentració de micotoxines; (v) per a pinsos, l’ús d’adsorbents de micotoxina. El grup ha descrit les condicions ambientals d’emmagatzematge / camp que poden conduir a la prevenció de la micotoxigènesi per als fongs productors de micotoxines més rellevants. En productes bàsics emmagatzemats o en trànsit, aquest coneixement permet la creació de models predictius que es poden aplicar com a eines en els sistemes de gestió de la seguretat alimentària de les empreses que treballen amb cereals, fruits secs, espècies, cafè i alguns altres. El problema de la micotoxina afecta tota la cadena alimentària, des de la producció primària fins al consumidor. Tot i que es poden minimitzar les micotoxines a través del procés de producció d’aliments, no es poden prevenir totalment, per tant, a nivell de consumidor, el nostre grup ha dut a terme estudis de bioaccessibilitat in vitro per tal d’avaluar el percentatge de micotoxina ingerida que finalment s’allibera dels aliments i que absorbida per l’intestí humà. L’exposició de la població a micotoxines es pot reduir en cas de baixa bioaccessibilitat per a determinats productes alimentaris. Com a interessos propis de la investigació actual, cal destacar l’ús d’eines de micologia predictiva per a la gestió d’emmagatzematge i transport postcollita i l’avaluació de l’impacte dels processos alimentaris en la descontaminació de les micotoxines.

Experiència Professional

2006

Professora associada, Departament de Tecnologia dels Aliments, Universitat de Lleida

2003 – 2006

Investigadora Ramon y Cajal, Universitat de Lleida

1999 – 2003

Investigador del Departament de Tecnologia d’Aliments, Universitat de Lleida, Espanya